Papa Francesc: “Déu en tria un per estimar-los a tots”

Audiència General 22 de novembre 2023

Catequesi. La passió per l’evangelització: el zel apostòlic del creient.

27 L’anunci és per a tothom.

Estimats germans i germanes!

Després d’haver vist, la darrera vegada, que l’anunci cristià és alegria, centrem-nos avui en un segon aspecte: és per a tothom, l’anunci cristià és alegria per a tots. Quan realment ens trobem amb el Senyor Jesús, la meravella d’aquesta trobada impregna la nostra vida i demana ser portada més enllà de nosaltres. Això és el que Ell desitja, que el seu Evangeli sigui per a tots. En ell, de fet, hi ha un “poder humanitzador”, una realització de vida que està destinada a tot home i a tota dona, perquè Crist va néixer, va morir, va ressuscitar per a tothom. Per tots: ningú és exclòs.

A Evangelii gaudium llegim: «Tots tenen el dret de rebre l’Evangeli. Els cristians tenen el deure d’anunciar-lo sense excloure ningú, no com qui imposa una nova obligació, sinó com qui comparteix una alegria, assenyala un horitzó bonic, ofereix un bon banquet. L’Església no creix per proselitisme sinó “per atracció”» (n. 14). Germans, germanes, sentim-nos al servei del destí universal de l’Evangeli, és per a tots; i destaquem per la capacitat de sortir de nosaltres mateixos - un anunci per ser veritable anunci ha de sortir de l’egoisme propi – i tenir també la capacitat de sortir de tots els límits. Els cristians es troben més enllà que a la sagristia, i van «per les places i els carrers de la ciutat» (Lc 14,21). Han de ser oberts i expansius, els cristians han de ser “extravertits”, i aquest caràcter que els és propi ve de Jesús, que va fer de la seva presència en el món un viatge continu, dirigit a arribar a tothom, fins i tot aprenent d’algunes de les seves trobades.

En aquest sentit, l’Evangeli relata la sorprenent trobada de Jesús amb una dona estrangera, una cananea que li demana que guareixi la seva filla malalta (cf. Mt 15,21-28). Jesús ho rebutja, dient que ha estat enviat només «a les ovelles perdudes de la casa d’Israel» i que «no està bé de prendre el pa dels fills i llençar-lo als gossos» (vv. 24.26). Però la dona, amb la insistència típica de la gent senzilla, respon que fins i tot «els gossos mengen les molles que cauen de la taula dels seus amos» (v. 27). Jesús queda colpit i li diu: «Dona, que n’és de gran la teva fe! Que es compleixin els teus desigs» (v. 28). Aquesta trobada amb aquesta dona té quelcom únic. No només fa que Jesús canviï d’idea, sinó que es tracta d’una dona, estrangera i pagana; però el mateix Senyor confirma el fet que la seva predicació no s’ha de limitar al poble al qual pertany, sinó que ha d’obrir-se a tots.

La Bíblia ens ensenya que quan Déu crida una persona i fa un pacte amb alguns el criteri és sempre aquest: escull algú per arribar als altres, aquest és el criteri de Déu, de la crida de Déu. Tots els amics del Senyor han experimentat la bellesa, però també la responsabilitat i el pes de ser “escollits” per Ell. I tots han experimentat el desànim davant les mateixes debilitats o la pèrdua de la seva seguretat. Però la temptació potser més gran és la de considerar la crida rebuda com un privilegi: per favor no, la crida no és mai un privilegi, mai. Nosaltres no podem dir que som privilegiats davant els altres, no. La crida és per un servei. I Déu en tria un per estimar-los a tots, per arribar a tots.

També per prevenir la temptació d’identificar el cristianisme amb una cultura, amb una ètnia, amb un sistema. Així, però, perd el seu caràcter realment catòlic, és a dir per a tots, universal: no és un petit grup d’elegits de primera classe. No ho oblidem: Déu tria algú per estimar tothom. Aquest horitzó d’universalitat. L’Evangeli no és només per a mi, és per a tots, no ho oblidem. Gràcies.

Traducció: Josep M. Torrents.