Papa Francesc: “El contacte amb l'ateu provoca una contínua revisió de la manera de creure”

Audiència General 8 de novembre 2023

Catequesi. La passió per l’evangelització: el zel apostòlic del creient.

25. Magdalena Delbrêl. L’alegria de la fe entre els no creients.

Estimats germans i germanes, bon dia!

Entre els nombrosos testimonis de la passió per l’anunci de l’Evangeli, aquells apassionats evangelitzadors, avui presento la figura d’una dona francesa del segle XX, la venerable serventa de Déu Magdalena Delbrêl. Nascuda el 1904 i morta el 1964, va ser treballadora social, escriptora i mística, i va viure més de trenta anys en la perifèria pobra i treballadora de París. Enlluernada per la seva trobada amb el Senyor, va escriure: «Una vegada coneguda la paraula de Déu, no tenim dret de no rebre-la; una vegada rebuda, no tenim dret de no deixar-la encarnar en nosaltres, una vegada encarnada en nosaltres, no tenim dret de guardar-la només per a nosaltres: ja que des d’aquell moment pertanyem als qui l’esperen» (La santedat de la gent comuna, Milà 2020, 71). Preciós: el que va escriure és bonic…

Després d’una adolescència viscuda en l’agnosticisme – no creia en res –, quan tenia uns vint anys Magdalena troba el Senyor, impactada pel testimoni d’alguns amics creients. Aleshores es posa a buscar Déu, donant veu a una set profunda que sentia en el seu interior, i arriba a comprendre que aquella «buidor que cridava en ella la seva angoixa» era Déu que la buscava (Enlluernada per Déu. Correspondència 1910-1941, Milà 2007, 96). L’alegria de la fe la porta a desenvolupar una opció de vida totalment donada a Déu, en el cor de l’Església i en el cor del món, senzillament compartint fraternalment la vida de la “gent del carrer”. Poèticament s’adreçava a Jesús així: «Per estar amb Tu en el Teu camí, cal caminar, encara que la nostra mandra ens demani que ens quedem quiets. Tu ens has triat per mantenir-nos en un estrany equilibri, un equilibri que es pot establir i mantenir només en moviment, només en un impuls. Una mica com una bicicleta, que no es pot aguantar dreta si no està en marxa […] Només podem estar drets si avancem, movent-nos, en un esclat de caritat». És el que ella anomena “l’espiritualitat de la bicicleta” (Humorisme en l’Amor. Meditacions i poesies, Milà 2011, 56). Només caminant, corrent, vivim en l’equilibri de la fe, que és un desequilibri, però és així: com la bicicleta. Si tu t’atures, no s’aguanta dreta.

Magdalena tenia el cor sempre a punt i es deixava interpel·lar pel crit dels pobres. Sentia que el Déu Vivent de l’Evangeli havia de cremar en l’interior fins que no hagéssim portat el seu nom a tots els que encara no l’havien trobat. Amb aquest esperit, girada cap als trastorns del món i el crit dels pobres, Magdalena se sent cridada a «viure l’amor de Jesús completament i al peu de la lletra, des de l’oli del Bon samarità fins al vinagre del Calvari, donant-los així amor per l’amor […] perquè, estimant-lo sense reserves i deixant-nos estimar fins al final, els dos grans manaments de la caritat s’encarnen en nosaltres i no en fan més que un» (La vocació de la caritat, 1, Obres completes XIII, Bruyères-le-Châtel, 138-139).

Finalment, Magdalena ens ensenya encara una altra cosa: que evangelitzant som evangelitzats: evangelitzant som evangelitzats. Per això deia, fent-se ressò de Sant Pau: “Ai de mi si evangelitzar no m’evangelitza”. Evangelitzant t’evangelitzes tu mateix. I aquesta és una bona doctrina.

Mirant aquesta testimoni de l’Evangeli, també aprenem que en cada situació i circumstància personal o social de la nostra vida, el Senyor és present i ens crida a viure el nostre temps, a compartir la vida dels altres, a barrejar-nos en les alegries i els dolors del món. En particular, ens ensenya que fins i tot els ambients secularitzats ens ajuden a la conversió, perquè els contactes amb els no-creients provoquen en el creient una contínua revisió de la seva manera de creure i a redescobrir la fe en la seva essencialitat (cf. Nosaltres del camí, Milà 1988, 268s).

Que Magdalena Delbrêl ens ensenyi a viure aquesta fe “en moviment”, per dir-ho així, aquesta fe fecunda que de cada acte de fe en fa un acte de caritat en l’anunci de l’Evangeli. Gràcies.

Traducció: Josep M. Torrents.