Papa Francesc: “El canvi real és el del cor, com el que va fer Sant Pau”

Audiència General 29 de març 2023

Catequesi. La passió per l’evangelització: el zel apostòlic del creient.

9. Testimonis: Sant Pau. 1

Estimats germans i germanes, bon dia!

En el camí de les catequesis sobre el zel apostòlic, comencem avui a mirar algunes figures que, de diferents maneres i en diferents moments, han donat un testimoni exemplar de què vol dir la passió per l’Evangeli. I el primer testimoni és naturalment l’Apòstol Pau. M’agradaria dedicar-li dues catequesis.

La història de Pau de Tars és emblemàtica en aquest tema. En el primer capítol de la Carta als Gàlates, així com en la narració dels Fets dels Apòstols, podem detectar que el seu zel per l’Evangeli apareix després de la seva conversió, i substitueix el seu zel anterior pel judaisme. Era un home zelós per la llei de Moisès pel judaisme i després de la conversió aquest zel continua però per proclamar, per predicar Jesucrist. Pau era un enamorat de Jesús. Saule – el primer nom de Pau – era ja zelós, però Crist converteix el seu zel: de la Llei a l’Evangeli. El seu impuls primer volia destruir l’Església, després, en canvi, la construeix. Ens podem preguntar: què va passar, què fa que passi de la destrucció a la construcció? Què ha canviat en Pau? En quin sentit el seu zel es va transformar en un impuls per la glòria de Déu?

Sant Tomàs d’Aquino ensenya que la passió, des del punt de vista moral, no és ni bona ni dolenta: el seu ús virtuós la fa moralment bona, el pecat la fa dolenta. [1] En el cas de Pau, el que el va canviar no va ser una senzilla idea o una convicció: va ser la trobada amb el Senyor ressuscitat – no oblidem això, el que canvia una vida és la trobada amb el Senyor – per a Saule la trobada amb el Senyor ressuscitat va ser el que va transformar tot el seu ésser. La humanitat de Pau, la seva passió per Déu i la seva glòria no són aniquilades, sinó transformades, “convertides” per l’Esperit Sant. L’únic que pot canviar els nostres cors és l’Esperit Sant. I així en tots els aspectes de la seva vida. Tal com passa en l’Eucaristia: el pa i el vi no desapareixen, sinó que es converteixen en el Cos i la Sang de Crist. El zel de Pau es manté, però es converteix en el zel de Crist. Canvia el sentit però el zel és el mateix. Servim el Senyor amb la nostra humanitat, amb les nostres prerrogatives i les nostres característiques, però el que ho canvia tot no és una idea sinó la vida mateixa, tal com diu el mateix Pau: «Si algú està en Crist, és una nova criatura; les coses velles han passat; vet aquí que n’han nascut de noves» ( 2 Cor 5,17). La trobada amb Jesucrist et canvia per dintre, et fa una altra persona. Si algú és en Crist és una nova criatura, aquest és el sentit de ser una nova criatura. Fer-se cristià no és un maquillatge que et canvia la cara, no! Si tu ets cristià, el teu cor canvia , però si tu ets cristià en aparença, això no és bo... els cristians de maquillatge no són bons. El canvi real és el del cor. I això li va passar a Pau.

La passió per l’Evangeli no és una qüestió de comprensió o d’estudi, que serveixen, però no la generen; significa més aviat resseguir la mateixa experiència de “caiguda i resurrecció” que Saule/Pau va viure i que és l’origen de la transformació del seu impuls apostòlic. Tu pots estudiar tota la teologia que vulguis, tu pots estudiar la Bíblia i tot això i tornar-te ateu o mundà, no és una qüestió d’estudis; en la història hi ha hagut tants teòlegs ateus! Estudiar serveix, però no genera la nova vida de gràcia. De fet, com diu St. Ignasi de Loyola: «No saber molt sacia i satisfà l’ànima, sinó sentir i trobar gust en les coses internament». [2] Es tracta de les coses que et canvien per dintre, que et fan conèixer una altra cosa, tastar una altra cosa. Que cadascú de nosaltres pensi això: “Jo soc religiós?” – “D’acord” – “Prego?” – “Sí” - “Miro de guardar els manaments?” – “Sí” – “Però on és Jesús en la teva vida?” – “Ah, no, jo faig les coses que mana l’Església”. Però on és Jesús? Has trobat Jesús, has parlat amb Jesús? Prens l’Evangeli o parles amb Jesús, recordes qui és Jesús? I això és una cosa que ens falta tan sovint, un cristianisme no dic sense Jesús sinó amb un Jesús abstracte… Quan Jesús entra en la teva vida, com va entrar en la vida de Pau, Jesús entra i ho canvia tot. Moltes vegades hem sentit comentaris sobre la gent: “Però mira aquell altre, que era un desgraciat i ara és un bon home, una bona dona… Qui l’ha canviat? Jesús, ha trobat Jesús. La teva vida cristiana ha canviat? “I no, més o menys, sí…”. Si Jesús no ha entrat en la teva vida, no has canviat. Tu pots ser cristià per fora. No, Jesús ha d’entrar i això et canvia i això és el que li va passar a Pau. Hem de trobar Jesús i per això Pau deia que l’amor de Crist ens impulsa, és el que ens fa anar endavant. El mateix canvi va passar a tots els Sants, que quan van trobar Jesús van seguir endavant.

Podem fer una reflexió més sobre el canvi que va fer Pau, que de perseguidor es va convertir en apòstol de Crist. Notem que en ell es produeix una mena de paradoxa: de fet, mentre es considera just davant Déu, ell se sent autoritzat a perseguir, a detenir, fins i tot a matar, com en el cas d’Esteve; però quan, il·luminat pel Senyor Ressuscitat, ell descobreix que ha estat “un blasfem i un violent” (cf. 1 Tm 1,13), - diu això d’ell mateix: “he estat un blasfem i un violent” – aleshores comença a ser realment capaç d’estimar. I aquest és el camí. Si un de nosaltres diu: “Ah gràcies Senyor, perquè soc una bona persona, faig coses bones, no faig pecats grossos…”: Aquest no és un bon camí, aquest és un camí d’autosuficiència, és un camí que no et justifica, et fa un catòlic elegant, però un catòlic elegant no és un catòlic sant, és elegant. El veritable catòlic, el veritable cristià és aquell que rep Jesús dins, que canvia el cor. Aquesta és la pregunta que us faig a tots vosaltres avui: què significa Jesús per a mi? L’he deixat entrar en el cor o només el tinc a l’abast de la mà, però que no entri a dins? M’he deixat canviar per Ell? O Jesús només és una idea, una teologia que continua… I això és el zel, quan un troba Jesús sent el foc i com Pau ha de predicar Jesús, ha de parlar de Jesús, ha d’ajudar la gent, ha de fer coses bones. Quan un troba la idea de Jesús segueix essent un ideòleg del cristianisme i això no salva, només Jesús ens salva, si tu l’has trobat i li has obert la porta del teu cor. La idea de Jesús no et salva! Que el Senyor ens ajudi a trobar Jesús, ens ajudi a trobar Jesús i que aquest Jesús des de dintre ens canviï la vida i ens ajudi a ajudar els altres.

Traducció: Josep M. Torrents.