El Papa Francesc ho dit això a la missa a Casa Santa Marta. L'homilia segueix la conversió de Sant Mateu en el dia que l'Església la celebra. Un episodi pintat per Caravaggio, en una pintura molt estimada pel Papa.
Tres etapes de l'esdeveniment: trobament, festa i escàndol. Jesús havia curat un paralític i es va trobar amb Mateu, assegut al taulell d'impostos. Feia pagar els impostos al poble d'Israel per donar-los, després, als romans i per això era menyspreat, considerat un traïdor de la Pàtria.
Jesús el mirà i li digué: "Segueix-me". I ell es va aixecar i el va seguir, com diu l'Evangeli avui. D'una banda, una mirada de Sant Mateu, una mirada desconfiada: mirava "de costat", "amb un ull a Déu", " amb un altre el diner", "aferrat al diner com ho pinta Caravaggio", i també amb una mirada recelosa. D'altra banda, la mirada misericordiosa de Jesús que -diu el Papa- l'ha mirat amb gran amor". La resistència d'aquell home que volia els diners, "cau": s’aixeca i el segueix. "És la lluita entre la misericòrdia i el pecat", sintetitza el Papa.
L'amor de Jesús ha pogut entra en el cor d'aquest home perquè "sabia de ésser pecador", sabia que "de no ser estimat per ningú", fins i tot menyspreats. I precisament "aquesta consciència de pecador va obrir la porta a la misericòrdia de Jesús". Així que "ho va deixar tot i se'n va anar". Aquesta és la trobada entre el pecador i Jesús.
"És la primera condició per ser salvat: sentir-se en perill; la primera condició per ser guarit: sentir-se malalt. I sentir-se pecador, és la primera condició per rebre aquesta mirada de misericòrdia. Però pensem en la mirada de Jesús, tan bella, tan bona, tan misericordiosa. I també nosaltres quan preguem, sentim aquesta mirada sobre nosaltres; és la mirada de l'amor, la mirada de la misericòrdia, la mirada que ens salva. No tenir por".
Igual que Zaqueu, també Mateu sentint-se feliç, va convidar Jesús a casa a menjar. La segona etapa és, de fet, precisament "la festa". Mateu ha convidat els amics, "els del mateix sindicat", pecadors i publicans. Segurament a taula, feien preguntes al Senyor i ell els contestava. Això - va observar el Papa - et fa pensar en el que Jesús diu en el capítol quinze de Lluc: "Hi haurà més festa en cel per un pecador que es converteixi que per cent justos que es mantinguin justos". Es tracta de la festa del trobament del Pare, la festa de la misericòrdia". Jesús, de fet, "pregona misericòrdia", per a tots, afirma Francesc.
Per tant, el tercer moment: el de "l’escàndol". I els fariseus veuen que els publicans i pecadors s’asseuen a taula amb Jesús deien als seus deixebles: "Com és que el vostre mestre menja junt amb els publicans i els pecadors?". "Sempre un escàndol comença amb aquesta frase: 'Com és possible?'" Fa notar el Papa "Quan vosaltres sentiu aquesta frase, fastigosa" - subratlla - i "al darrere ve l'escàndol". Es tractava, bàsicament de "la impuresa de no seguir la llei". Sabien molt bé "la Doctrina", sabien com caminar "en el camí del Regne de Déu," sabien "millor que ningú el que s’havia de fer", però "havien oblidat el primer manament de l’amor". I, per tant, " han estat tancades en la gàbia dels sacrificis" potser pensant: "Però fem un sacrifici a Déu" fem tot el que cal fer "així ens salvem". En resum, creien que la salvació venia de si mateixos, se sentien segurs. "No! Ens salva Déu, ens salva Jesucrist", reitera el Papa.
"Aquell ‘com és possible’ que tantes vegades hem sentit entre els fidels catòlics quan veien realitzar obres de misericòrdia. Com és possible? I Jesús és clar, és molt clar: ‘Aneu a aprendre’. I els ha enviat a aprendre, oi? ‘Aneu a aprendre què vol dir misericòrdia - (el que) Jo vull, i no sacrificis, perquè jo no he vingut, de fet, a cridar els justos, sinó els pecadors". Si tu vols ser cridat per Jesús reconeix-te pecador. "
Francesc exhorta, per tant, a reconèixer-se pecadors, no en abstracte, sinó amb "pecats concrets": molts "tots nosaltres en tenim", diu. "Deixem-nos mirar per Jesús amb aquella mirada misericordiosa plena d'amor", continua. I insistint encara sobre l'escàndol, assenyala que n’hi ha tants:
"N’hi ha tants, molts ... I sempre, també en l'Església avui. Diuen: ‘No, no es pot, tot és clar, és tot, no, no ... Aquests són pecadors, els hem d’allunyar’. També molts sants han estat perseguits o sospitosos. Pensem en Santa Joana d'Arc, enviada al foc, perquè pensaven que era una bruixa i estava condemnada. Una santa! Penseu en Santa Teresa, sospitosa d'heretgia, penseu en el Beat Rosmini. ‘Misericòrdia, jo vull i no sacrifics". I la porta per trobar Jesús és reconèixer-nos com som, la veritat. Pecadors. I Ell ve, i ens trobem. És tant bonic trobar Jesús! ".
Traducció per Pere Prat Serra
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.