Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

El ministeri és un do, no una funció o un pacte de treball

 El papa Francesc, en l’homilia de la missa matinal a la Casa Santa Marta, destaca que quan ens apropiem del do i el centrem en nosaltres mateixos, el “transformem en funció”, perdent el cor del ministeri, episcopal o presbiteral. Per la manca de contemplació del do sorgeixen "totes les desviacions que coneixem".

El ministeri ordenat és un do del Senyor, "que ens ha mirat i ens ha dit ‘ Segueix-me’, més que un servei, i certament no "una funció " o un" pacte de treball". El papa Francesc té al davant molts bisbes i sacerdots, que concelebren en la missa matinal a la Casa Santa Marta, i en l’homilia també recorda els que celebren el 25è aniversari de l’ordenació i el cardenal Edoardo Menichelli, arquebisbe emèrit d’Ancona, que es troba al llindar dels anys 80 anys. Convida tothom, i fins i tot a ell mateix, a reflexionar sobre la primera Carta de Sant Pau a Timoteu, proposada per la litúrgia, centrant-la en la paraula "do", en el ministeri com a do que cal contemplar, seguint els consells de Pau al jove deixeble: "No et desentenguis del do que Déu et concedí”.

No és un pacte de treball: "jo he de fer", el fer està en un segon pla; jo he de rebre el do i custodiar-lo com a do i a partir d’aquí se’n deriva tot, en la contemplació del do. Quan nosaltres oblidem això, ens apropiem del do i el transformem en funció, perdem el cor del ministeri, es perd la mirada de Jesús que ens mirava a tots i ens deia: "Segueix-me", sí es perd la gratuïtat.

El risc de centrar el ministeri en nosaltres mateixos

El Papa posa en alerta d’un risc:

D’aquesta manca de contemplació del do, del ministeri com a do, se’n deriven totes aquelles desviacions que coneixem, des de les més greus,  que són terribles, fins a les més quotidianes, que ens fan centrar el nostre ministeri en nosaltres mateixos i no en la gratuïtat del do i en l’amor vers Aquell que ens ha fet el do, el do del ministeri.

És important fer, però primer contemplar i custodiar

Un do, recorda Francesc citant a l'apòstol Pau "concedit en virtut d'una paraula profètica amb la imposició de mans pels preveres" i que  val per als bisbes, però també "per a tots els sacerdots". El Papa Francesc subratlla "la importància de la contemplació del ministeri com a do i no com a funció". Fem el que podem, aclareix, amb bona voluntat, intel·ligència, "fins i tot amb astúcia", però sempre per guardar aquest do.

El fariseu que s’oblida dels dons de cortesia i de benvinguda.

Oblidar la centralitat d’un do, afegeix el Papa, és una cosa humana i posa l’exemple del fariseu que a l’evangeli de Lluc acull Jesús a casa seva, descuidant “tantes normes d’acolliment”, deixant de banda els dons. Jesús li fa notar, indicant que la dona que dona tot allò que l’hoste ha oblidat: l’aigua per als peus, el petó d’acolliment i la unció amb oli del cap.

Hi havia aquest home que era bo, un bon fariseu però que havia oblidat el do de la cortesia, el do de l a convivència, que també és un do. Sempre s’obliden els dons quan hi ha una al darrera alguns interessos, quan jo vull fer això, fer, fer... Sí, hem de fer, els sacerdots, tots nosaltres hem de fer coses i la primera obligació és anunciar l’Evangeli, però cal guardar-lo, vetllar pel centre, la font, de la qual sorgeix aquesta missió, que és precisament el do que hem rebut gratuïtament del Senyor.

Que el Senyor ens ajudi a no convertir-nos en ministres emprenadors

La pregària final de Francesc al Senyor és perquè “ens ajudi a vetllar pel do, a veure principalment el nostre ministeri com un do, després com un servei”, per no espatllar-lo “i no convertir-nos en ministres emprenedors, que fan coses”, i tantes coses que allunyen de la contemplació del do i del Senyor, "qui ens ha donat el do  del ministeri". Una gràcia que el pontífex demana per a tothom, però especialment per als que celebren el 25è aniversari d’ordenació.

Traducció de Pere Prat Serra