"Jesús ha vingut per servir i ens ha ensenyat el camí de la vida cristiana: el servei, la humilitat"

Homilia del papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dimarts 17 de maig de 2016

El camí que assenyala Jesús és el camí del servei; no obstant, a l’Església es busca el poder, el diner i la vanitat. És la insistent crida del papa Francesc en la Missa matinal a Casa Santa Marta. El Pontífex ha recordat que els cristians han de vèncer la “temptació mundana” que divideix l’Església i ens posa en guàrdia sobre “els trepadors” que són temptats de destruir l’altre “per sobresortir”.

Jesús ensenya als seus deixebles el camí del servei, però ells es pregunten qui és el més important. Francesc posa l’atenció en el verset de l’Evangeli d’avui per aturar-se sobre les temptacions mundanes que, també avui, fan malbé el testimoni de l’Església. “Jesús –observa el papa– parla un llenguatge d’humiliació, de mort, de redempció i els seus parlen amb el llenguatge “del trepador”: qui pujarà més en el poder?

Els cristians han de vèncer la temptació “de trepar”, de tenir el poder.

Aquesta –ha dit– és “una temptació que tenien aquells”; eren temptats per la manera de pensar mundana. Es preguntaven qui serà el més gran, en tant que Jesús els hi diu que s’ha de ser l’últim, “de servir a tots”.

“En el camí que Jesús ens indica per anar endavant, el servei és la regla". El més gran és aquell que més serveix, aquell que és més, està al servei dels altres, no aquell que es vanagloria, que busca el poder, els diners... la vanitat, l’orgull... No, aquests no són els grans. Allò que esdevingué entre els apòstols, també amb la mare de Joan i Jaume, és una història que també succeeix cada dia a l’Església, en totes les comunitats. “Qui de nosaltres és el més gran? Qui mana?” l’ambició. En totes les comunitats –en les parròquies o en les institucions– sempre es desitja “trepar”, tenir el poder”.

També en la Primera Lectura, a la Carta de Jaume, se'ns adverteix de la passió pel poder, de l’enveja, de la gelosia que destrueix l’altre.”

No a la xarrameca que embruta l’altre per tal de manar

Aquest –continua– és també el missatge d’avui per a l’Església. El món parla de qui té més poder per manar; Jesús afirma que ha vingut al món “per servir”, no per “ser servit”:

“La vanitat, el poder... I com i quan tinc aquest desig mundà d’estar amb el poder i no de servir, sinó de ser servit... no mesura res per arribar: les murmuracions,embrutar als altres... l’enveja i la gelosia fan aquest camí i el destrueixen. I nosaltres això ho sabem, tots. Això succeeix avui en totes les institucions de l’Església: parròquies, escoles i altres institucions, també entre els bisbes... tots. És el desig de l’esperit del món, que és l’esperit de riquesa, vanitat i orgull.”

“Dues maneres de parlar” –constata Francesc– Jesús ensenya el servei i els deixebles discuteixen sobre qui és el més gran entre tots. “Jesús –reafirma– ha vingut per servir i ens ha ensenyat el camí de la vida cristiana: el servei, la humilitat”.

L’esperit mundà és l’enemic de Déu, divideix l’Església

“Quan els grans sants” deien sentir-se molt pecadors –recorda– és perquè havien pensat que aquest esperit del món estava dins d’ells i havien tingut temptacions mundanes”. “Cap de nosaltres –adverteix–pot dir: no, jo sóc una persona santa, neta!”:

“Tots nosaltres estem temptats per aquestes coses, estem temptats de destruir l’altre per sobresortir nosaltres. És una temptació mundana, però que divideix i destrueix l’Església, no és l’Esperit de Jesús. És bonic imaginar-se l’escena: Jesús que diu aquesta paraula i els deixebles que diuen “no, millor no preguntar gaire, anem endavant” i els deixebles que prefereixen discutir ells sobre qui serà el més gran. Ens farà bé pensar quantes vegades nosaltres hem vist això en l’Església i quantes vegades nosaltres hem fet això i demanar al Senyor que ens il·lumini per pensar que l’amor pel món, es a dir que aquest esperit mundà, és enemic de Déu”.

Traducció: Paloma Llorente –Catalunya Religió