Vés al contingut

Àngelus del Papa Francesc a la plaça Sant Pere del Vaticà. Diumenge 2 de novembre de 2014

Estimats germans i germanes, bon dia!

Ahir vam celebrar la solemnitat de Tots Sants i avui la litúrgia ens convida a commemorar els fidels difunts. Aquests dos esdeveniments estan íntimament units entre ells, de la mateixa manera que la joia i les llàgrimes troben en Jesucrist una síntesi que és el fonament de la nostra fe i de la nostra esperança. D’una banda, en efecte, l’Església, pelegrina en la història, s’alegra per la intercessió dels Sants i dels Beats que li donen suport en la missió d’anunciar l’Evangeli; i de l’altra, ella, com Jesús, comparteix el plor de qui pateix la separació de les persones estimades, i com Ell dóna gràcies al Pare que ens ha alliberat del domini del pecat i de la mort.

Entre ahir i avui tants visiten el cementiri, que, com ho diu aquesta paraula, és el “lloc del repòs”, esperant el despertar final. És bonic pensar que serà Jesús mateix qui ens desvetllarà. Jesús mateix ha revelat que la mort del cos és com un somni del qual Ell ens desvetlla. Amb aquesta fe ens aturem –fins i tot espiritualment– prop de les tombes dels nostres éssers estimats, d’aquells que ens han estimat i que ens han fet algun bé. Però avui som cridats a recordar a tots, fins i tot aquells que ningú recorda. Recordem les víctimes de les guerres i de les violències; tants “petits” del món aixafats per la fam i. la misèria; recordem els anònims que reposen en les “fosses comunes”. Recordem els germans i germanes morts perquè eren cristians; i tots aquells que han sacrificat la vida per servir els altres. Confiem al Senyor especialment aquells que ens han deixat al llarg d’aquest últim any.

La tradició de l’Església ha exhortat sempre a pregar pels difunts, en particular oferint per ells la Celebració eucarística: és el millor ajut espiritual que podem donar a les seves ànimes, particularment a aquelles més abandonades. El fonament de la pregària de sufragi es troba en la comunió del Cos Místic. Com ho repeteix el Concili Vaticà II, «l’Església que peregrina en la terra, molt conscient d’aquesta de tot el Cos Místic de Jesucrist, des dels primers temps de la religió cristiana ha conreat amb gran pietat la memòria dels difunts» (Lumen gentium, 50).

La memòria dels difunts, la cura de les tombes i les pregàries són testimoni d’esperança plena de confiança, que es fonamenta en la certesa que la mort no és l’última paraula sobre el destí humà, ja que l’home està destinat a una vida sense límits, que té les seves arrels i el seu compliment en Déu. A Déu adrecem aquesta pregària: «Déu de misericòrdia infinita, confiem a la teva immensa bondat tots aquells que han deixat aquest món vers l’eternitat, on tu esperes a tota la humanitat, redimida amb la preciosa sang de Crist, el teu Fill, mort pels nostres pecats. No miris, Senyor, tantes pobreses, misèries i debilitats humanes, quan es presentin davant el teu tribunal, per ser jutjats per a la felicitat o la condemna. Mira’ns amb la teva mirada plena de pietat, que neix de la tendresa del teu cor, i ajuda’ns a caminar pel camí d’una purificació completa. Que cap dels teus fills es perdi en el foc etern de l’infern, on no ja no hi pot haver penediment. Et confiem, Senyor, les ànimes dels nostres éssers estimats, de les persones que han mort sense el reconfort sagramental, o no han tingut manera de penedir-se com a mínim al final de la vida. Que ningú tingui por de trobar-te a Tu, després del pelegrinatge terrenal, amb l’esperança de ser acollit en els braços de la teva infinita misericòrdia. Que la germana mort corporal ens trobi vigilants en la pregària i plens de totes les coses ben fetes al llarg de la nostra breu o llarga vida. Senyor, que res ens allunyi de Tu en aquesta terra, però que tot i tots visquin sostinguts pel desig ardent de reposar eternament i serena en Tu. Amen» (P. Antonio Rungi, passionista, Pregària dels difunts).

Amb aquesta fe en el destí suprem de l’home, ens adrecem ara a la Verge, que ha patit al peu de la Creu el drama de la mort de Crist i ha participat després en la joia de la seva resurrecció. Que Ella ens ajudi, Porta del cel, a comprendre sempre més el valor de la pregària pels difunts. Són a prop nostre! Que ens ajudi a no perdre de vista l’objectiu final de la vida que és el Paradís. I nosaltres, amb aquesta esperança que no defrauda mai, anem endavant!

Traducció: Josep M. Torrents –Catalunya Religió

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.