Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

La disposició addicional primera de la nova llei orgànica de la regulació de l’eutanàsia afirma: “La mort a conseqüència de la prestació d’ajuda per morir tindrà la consideració legal de mort natural a tots els efectes, independentment de la codificació realitzada en la mateixa”. Es tracta d’un joc de paraules per encobrir el resultat de l’eutanàsia? El text parla de mort “natural”. 

Dues consideracions: (a) per mort natural s’entén fins ara com el resultat final d’un procés morbós en el qual no hi ha participació de forces estranyes a l’organisme. L’etiologia de la mort és endògena o, quan és exògena, com és el cas de les infeccions, ha de ser espontània; i (b) el preàmbul de la llei afirma: “Existeix avui un ampli acord a limitar l’ús del terme “eutanàsia” a aquella que es produeix de manera activa i directa.” L’espelma no s’apaga perquè ja no hi ha més cera, sinó perquè es bufa. En l’increment del nombre de morts “naturals” no se sabrà quantes són atribuïbles a l’eutanàsia. Per què diluir-la en un terme totalment impropi? S’encobreix perquè la gent podria sospitar que s’està anant massa lluny? Es podrà seguir confiant en el personal mèdic que s’allunya així del jurament hipocràtic, el propòsit del qual és el bé i la salut dels malalts?

L’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP) i l’Institut Borja de Bioètica, integrat a la Universitat Ramon Llull (URL), van realitzar una magnífica Jornada acadèmica en línia a finals de març titulada: ‘L’eutanàsia: ben viure, ben morir’ amb intervencions de grans professionals que, des d’una visió polièdrica, van qüestionar temes de fons del text legal amb argumentacions serioses, allunyades d’impactes mediàtics dirigits a l’emoció.

Espanya, el cinquè país del món a aprovar una llei com aquesta, és un bon lloc per viure la jubilació. A partir d’ara, a més, serà un lloc idoni per a una mort “natural”. Preocupant. Com va escriure León Felipe: “El que importa no és arribar sol ni aviat, sinó amb tots i a temps.”