Mentir sense escrúpols

Un parlamentari de Ciutadans ha criticat durament la concessió de la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya al cardenal Lluís Martínez Sistach. Es tracta del major reconeixement «envers aquelles persones que hagin prestat serveis eminents i extraordinaris a Catalunya en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic». No és estranya la seva reacció pel seu estil personal conflictiu, per la tònica del seu partit i per estar a l’oposició. Seria una opinió en contra d’una altra. N’hi ha prou de llegir la semblança del cardenal Lluís Martínez Sistach, realitzada per Francesc Torralba, per entendre les raons de la concessió d’aquest reconeixement. Les aportacions del cardenal Lluís Martínez Sistach, siguin premiades o no, tenen valor per elles mateixes. Aquest és el punt de referència. L’aplaudiment, si arriba, s’agraeix, però no s’ha de dependre mai d’ell.

Però aquí hi ha més, per bombardejar el govern de la Generalitat (joc polític i partidista), el parlamentari de C’s desqualifica la persona guardonada i es fica en aspectes interns de la institució eclesial (mentides i anàlisis simplistes de la realitat). Considera que el veritable motiu de la concessió del premi, segons aquest parlamentari, és que el cardenal valora favorablement el nacionalisme, i aquesta actitud a Catalunya té premi. Un altre punt de vista, discutible però respectable.

Atribueix al cardenal l’intent de prohibició de les misses en castellà. Aquí deixa el terreny de l’opinió per baixar al terreny dels fets, que es poden comprovar. Aquí és on la mentida adquireix la seva dimensió autèntica. Un cop d’ull al diccionari de la RAE, llengua en la qual habitualment s’expressa aquest parlamentari, permet veure l’abast del significat de la paraula mentir. N’hi ha prou amb una comprovació real de les llengües utilitzades en les celebracions litúrgiques a l’arxidiòcesi de Barcelona. Aquest parlamentari, com a expert en temes eclesials, considera que les «paraules de Sistach només han aconseguit buidar les esglésies de feligresos». Una afirmació com aquesta només pot respondre a la ignorància, al sectarisme o a la incompetència. Com explica la disminució d’assistència en moltes parròquies espanyoles? Tot és tan senzill? No es té en compte la inquietud pastoral del cardenal, sinó que només es projecten els mateixos fantasmes i obsessions. La seva afirmació que «buidar les esglésies de feligresos no li fa res ara que té la Medalla d’Or» no mereix cap comentari.

Suggereixo a aquest membre del Parlament del meu país que vegi el vídeo de Mel Rodríguez, una noia de Huelva establerta fa poc a Catalunya. El trobarà a Youtube. En una setmana, ha aconseguit un milió i mig de visites. Es titula: «¡A mí me hablas en español!» Amb aquest títol no tindrà cap problema, però amb el contingut per ell farà, perquè parla de la «catalanofòbia».