Crims: pecats capitals

«Posem llum en la foscor...» és una expressió utilitzada amb freqüència pel periodista Carles Porta en la presentació del seu programa Críms o en la solapa dels seus llibres sobre aquest mateix tema. Els seus relats trepidants per descobrir els autors dels crims o desvetllar els seus mòbils que els van impulsar a cometre'ls atrapen l'espectador o lector, segons els casos. Té un públic fidel i l'audiència assegurada. He llegit el seu llibre Pecats capitals (2023). Hi reuneix històries de crims reals unides pel fil conductor dels set pecats capitals, seguint la tradició del cristianisme d'acord amb Gregori el Gran, sant Tomàs d'Aquino o Dante. Capital es refereix a ser el cap o l'origen de la resta de pecats o vicis. La llista comprèn la supèrbia, l'avaria, la luxúria, la ira, la gola, l'enveja i la peresa. Cada història es correspon a un d'aquests set pecats capitals. Carles Porta encomana al lector la decisió d'unir cada història a un pecat capital concret. Reconeix que el debat és interessant. S'aconsegueixi estar d'acord o no amb l'elecció realitzada, el periodista afirma que certament una d'aquestes passions és el possible mòbil del crim. Alguna d'aquestes històries és difícil de digerir. El 1995 es va estrenar el magnífic film Seven (Se7en), dirigit per David Fincher. Un assassí en sèrie (serial killer) matava les seves víctimes seguint el guió dels set pecats capitals. Es tracta de set passions arrelades en la ment humana. Porta es pregunta: «Podem imaginar l'ésser humà sense elles?»

Des de l'òptica psiquiàtrica o psicològica, es tracta d'uns patrons perdurables, fixos, dominants, que entrellacen pensaments afectes i impulsos, que ens malmeten quan imposen el seu codi de conducta i que deterioren les nostres relacions amb els altres. La nostra espiritualitat també es veu profundament afectada de manera negativa. Totes aquestes passions ens concerneixen, però una d'elles s’ensenyoreix de la vida de cadascú amb més força. Els primers monjos van elaborar una llista de vuit, perquè incloïen amb tot encert la vanitat que, en la llista actual, ha quedat abduïda per l'orgull, essent ambdues diferents. La tipologia de l'enneagrama s'inspira també en aquestes passions. Sol existir sobre elles una mirada superficial. Algunes passions semblen menys negatives que d'altres, sense adonar-se del gran perjudici que qualsevol d'elles sense excepció causa en la persona en subjectar-se a les seves exigències. El seu domini sobre nosaltres genera molta infelicitat pròpia i aliena. Es tracta de ser conscients de la seva realitat (tasca feixuga), desentranyar els mecanismes i dependències que generen, i trobar l'antídot per contrarestar amb la virtut el verí que inoculen.