L’estàtua eqüestre de sant Jordi, obra del tarragoní Andreu Aleu, fou col·locada en el primer quart de segle anterior a la façana renaixentista del Palau de la Generalitat, disseny de Pere Blai. Es petrifica d’aquesta manera la lluita contra el drac, un símbol permanent de la societat catalana, que ha viscut una història agònica durant segles. En l’actualitat, el símbol manté la seva vigència.
La plaça de Sant Jaume va ser el 17 de juny passat escenari de la concentració de l’escola concertada, que manifestava la seva disconformitat per la retallada salarial, aplicada sense cap diàleg previ pel tripartit català, primer govern autonòmic a prendre una decisió d’aquesta importància. N’hi ha a qui, instal·lats més en la precocitat que en la maduresa, els perd el desig de ser pioners en tot. La Generalitat, desassistida d’una raó moral i legal, aplica als professors de l’escola concertada el mateix criteri que als funcionaris. Són realitats diferents.
Què hi ha darrere d’una decisió com aquesta? S’hi barregen tres elements: necessitat imperiosa de diners, per compensar unes arques buides i esgotades; impacte mediàtic per fer emmudir les protestes dels funcionaris mitjançant el càstig a innocents, i tics autoritaris d’insuficiència democràtica perquè posa traves a la llibertat d’ensenyament i al pluralisme educatiu, en contra de l’esperit constitucional. El preu no ha de ser mai la injustícia ni la manca de respecte a la dignitat de les persones, obertes, com en aquest cas, al diàleg i a la solidaritat. Les estretors de l’escola concertada estalvien milions d’euros a l’erari públic, els poders del qual incompleixen de manera sistemàtica que l’ensenyament obligatori sigui gratuït.
Aquesta concentració té el caràcter d’insòlita per diferents motius. Els actors de l’escola concertada, que atén el 40% dels alumnes de Catalunya, és a dir, uns 400.000 menors, es van trobar en una plaça Sant Jaume plena de gom a gom. Onze entitats, pràcticament totes, van organitzar la mobilització (patronals, sindicats, associacions de mares i pares, associacions de mestres). Es va optar per una concentració i no per una manifestació, que irromp la circulació dels carrers. Es va portar a terme fora de l’horari escolar, per no perjudicar els alumnes i les famílies, evidenciant un plus d’esforç per part dels participants, que caldria valorar sense embuts. Ni insults ni agressivitat, sinó lluita per la dignitat i la justícia. Les raons de la protesta, més que suficients. Encara més, són tantes que els han llançat a la primera mobilització de la seva història. Probablement, ni tan sols el conseller Maragall deu estar d’acord amb aquesta mesura, però no l’ha pogut obviar per la pressió del tripartit. Unes mesures aplicades sense convicció, com quan va haver de rectificar les meditades declaracions sobre el mateix tripartit.
Al final, van lliurar un Manifest a les autoritats, entestades a desentendre’s del clam de la plaça i de les raons que assisteixen l’escola concertada. El govern de Madrid no ha pres aquesta decisió sinó el govern de la Generalitat, pioner en la mesura, que fa mesos va voler vendre les excel·lències del sistema de finançament a uns ciutadans cada vegada més escèptics i desil·lusionats. Els enganys, tard o d’hora, s’ensorren com els castells de cartes. L’escola concertada persistirà en la lluita mentre es mantingui la injustícia, una injustícia i discriminació que també recau sobre els alumnes i la seva família.
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.