Les clavegueres d’internet

Els metges, en alguns casos, demanen als seus pacients que es facin una analítica d’orina o de matèries fecals. Malgrat que són considerats materials de rebuig, el circuit dels quals desemboca a les clavegueres, contenen informacions importants sobre patologies possibles. Els laboratoris d’anàlisis les saben detectar.

Aquesta situació que afecta el cos humà és extensible a tota creació humana, internet n’és una, de gran rellevància en l’actualitat. Si entrem a les clavegueres d’internet podrem determinar el grau de salut dels seus usuaris. Com en la salut física, existeixen virus. Per contrarestar-los, es creen antivirus, que els eliminen o els mantenen en quarentena. Es tracta de condemnar internet? En absolut. N’hi ha prou de recollir les informacions que ens són útils. La policia de qualsevol govern sap que hi ha continguts il·legals, perillosos, delictius, que circulen amb molta discreció. Detectar-los no resulta fàcil. Cossos especialitzats s’ocupen d’aquesta tasca. Com fa segles, els mars de la navegació es troben infestats de pirates, que volen assaltar botins substanciosos. La seguretat és un bé fràgil i, en aquest context, amenaçat. La intimitat salta pels aires perquè des de qualsevol lloc ignorat la poden violar i obtenir informacions privades. Circular per internet deixa empremtes per tot arreu, però només els més preparats saben com sortejar-les. Aquest capítol mereix molta atenció perquè afecta el nucli dur de les possibilitats d’internet.

Existeixen altres intervencions de rang menor, però no de menor importància. A través d’elles es pot detectar l’estat de salut de grans capes de la població. No es tracta de grups organitzats, de màfies operatives, sinó de persones normals i corrents que aboquen els seus excrements a les clavegueres d’internet. Les xarxes socials, els comentaris de les notícies als diaris, els blocs personals... serveixen per insultar, propagar difamacions, mentir sense escrúpols, mostrar indignació sense límits, aixecar sospites, atacar adversaris, destrossar l’honor personal. Tot s’hi val. El carnet d’identitat d’aquests usuaris s’amaga darrere l’anonimat o darrere d’una personalitat falsa. Aquests mateixos circuits són utilitzats de manera festiva, divertida, cultural, per moltes persones, però no sempre resulta fàcil discernir-ne la validesa i l’ètica dels continguts.

Una anàlisi de l’orina i de les matèries fecals virtuals permet observar que existeix un alt grau de contaminació mediàtica que enfosqueix la veritat, la recerca del bé, el diàleg atent i respectuós, la convivència. Es busca fer mal, desqualificar, destrossar la fama... En alguns casos, com a resultat de frustracions personals. En altres, com a objectiu de campanyes, dissenyades i programades, per nuclis de poder. La importància del vuitè manament («No aixecaràs fals testimoni ni mentiràs») s’ageganta davant de les noves tecnologies perquè, una vegada efectuat el perjudici, la reparació resulta gairebé impossible.