Estem consumint els darrers dies de l’any 2015. En ells, es posen les llavors de relleus i canvis importants, que dependrà de nosaltres convertir en oportunitats. La catedral de Barcelona encara conserva els ciris fumejants i l’olor d’encens tampoc no ha desaparegut del relleu episcopal, celebrat a la festivitat de Sant Esteve. El cardenal Lluís Martínez Sistach ha conclòs per raons d’edat la seva missió pastoral com a arquebisbe de la diòcesi de Barcelona i Mons. Joan Josep Omella n’ha recollit el testimoni. Moment d’agraïment i de benvinguda. Qualsevol canvi genera expectació. El proper any, ja a les portes, donarà l’oportunitat de conèixer-ne les característiques i els horitzons.
Fa pocs dies, els comicis electorals han dibuixat un mapa insòlit. Esperances i temors davant de tasques i compromisos de gran abast. Pactes o martingales. Un trencaclosques, un cub de Rubik que exigeix habilitat d’encaix i visió. La CUP continua avui el seu mètode assambleari particular que donarà o no llum verda a la investidura. L’estratègia està al servei de l’objectiu. Potser la independència és menys rellevant en ells i elles del que sembla. Tenen un altre objectiu més important sens dubte.
Les tasques s’acumulen en tots els nivells. L’Església té les seves, inajornables, que només es poden realitzar a la llum de l’evangeli. En la societat són ingents i de gran profunditat. La convivència social, la recuperació econòmica, el tema territorial, la violència líquida, la superació de les desigualtats creixents, la immensa borsa de l’exclusió, l’allau dels refugiats, l’atur juvenil, l’habitatge... La llista és interminable. Com podem solucionar aquests problemes? Com podem afrontar aquestes tasques? Com podem obrir esquetxes a l’esperança?
Joan Pau II va fer un bon diagnòstic: «Jo crec que l’home pateix sobretot per manca de “visió”. Si pateix per manca de visió aleshores s’ha d’obrir camí entre els signes.» Manca de visió. Aquest és el problema. Moltes coses que han servit fins ara, ja no valen. Els escenaris són diferents. Si tenim un esquelet sense musculatura, només servirà per exposar-lo en un laboratori o en un museu de biologia. Cal crear múscul. La regeneració democràtica no es pot reduir a millorar els serveis de gestoria. Poca cosa s’aconseguirà sense una conversa de fons en el camp de l’ètica política; sense un diàleg autèntic, tal com va apostar el papa Pau VI en la seva encíclica Ecclesiam suam; sense supeditar-se a les elits extractives i els centres de poder que boicotejaran qualsevol canvi al servei de les persones i dels pobles; sense mostrar un respecte profund a les diferències; sense donar prioritat als interessos humanistes per sobre dels guanys econòmics sense ànima.
Quan sonin les dotze campanades, podem elevar una pregària a Déu perquè la seva gràcia ens proporcioni una visió intel·ligent, cordial i humana perquè no hi haurà un cel nou sense una terra nova.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.