Picarols de Pasqua

Dissabte passat, dia 6, vam celebrar l’Aplec de Pasqua a l’ermita de la Mare de Déu de Sales, a Viladecans. Un Aplec que se celebrava el Dilluns de Pasqua des de fa ja uns quants segles, però que l’any 1995 es va extingir perquè l’ermita es va haver de tancar perquè amenaçava ruïna, i es van començar unes llarguíssimes obres de restauració que van durar fis al 2021, a càrrec de l’Ajuntament i la Diputació. Tant de temps d’obres va ser provocat per la troballa, sota unes quantes capes de pintura, d’unes pintures gòtiques molt fetes malbé però malgrat això molt valuoses.

L’Aplec, que, cal reconèixer-ho, en els seus darrers anys de celebració fins al tancament de 1995 estava bastant decaigut, havia tingut moments destacables, com quan l’any 1773 el bisbe Josep Climent, en la seva línia de promoure una Església seriosa i no superficial, prohibeix l’Aplec, perquè allà s’hi menja i s’hi beu, i cal evitar “las irreverencias que necessariament se segueixen de semblants romerias y professons”. No se sap si els anys immediats es va suspendre l’Aplec, però en tot cas la suspensió no va durar gaire...

Durant els anys de tancament de l’ermita, hi va haver diversos moviments per mantenir-ne viva la memòria i el desig de tornar-la a posar en funcionament. L’any 2011, per exemple, les parròquies de Viladecans van voler iniciar una recuperació de l’Aplec, i van muntar un acte amb una missa davant de l’ermita i un dinar popular, però aquí es va quedar. Fins que l’any 2019, amb la creació de l’Associació d’Amics i Amigues de l’Ermita de la Mare de Déu de Sales, es va decidir promoure’n la recuperació definitiva.

De cara a aconseguir-ho, es va acordar traspassar l’Aplec del Dilluns de Pasqua al dissabte següent, perquè reiniciar una tradició com aquesta en un dia que ara és viscut com un dia de final de vacances semblava més aviat difícil. I així, el dissabte de l’octava de Pasqua es va celebrar l’eucaristia dins l’ermita, encara en obres però utilitzable, després es va repartir a tothom un ram de ginesta i romaní, després vam cantar un parell de caramelles, i vam acabar amb coca i vi bo. Per a mi, el més destacable d’aquell dia va ser la sensació de comunitat i de consistència que oferia la missa, tant els cants, com les lectures, com les pregàries, com la vivència que es palpava. Una sensació que s’ha mantingut i es manté any rere any.

Després, la cosa es va aturar per culpa de la pandèmia, fins que el setembre del 2021 es van poder inaugurar les obres ja acabades, i l’any següent, el 2022, vam poder celebrar l’Aplec amb l’ermita ja en plena forma.

Certament, ara tenim una nova tradició cristiana i popular ja consolidada. Aquest any, però, ens hem trobat un entrebanc, que ens ha obligat a modificar la cosa. No hem pogut lliurar als assistents el ram de ginesta i romaní. És que no n’hi ha. La sequera. L’any passat, ja els recol·lectors de les flors i les branquetes van tenir dificultats per trobar-ne en prou quantitat, i aquest any ja vam veure que seria impossible, a més de pensar que prou malament estava tot com per despullar més la muntanya. O sigui que vam decidir repartir a tothom, en comptes del ram, un picarol amb una cintra que deia: “Ermita de Sales – Aplec de Pasqua 2024”. Es pot penjar a la solapa, o portar-lo al canell, o posar-lo al pom de la porta o de la finestra. I fa un bon so. O sigui que potser canviarem definitivament la tradició. Una nova manera d’anunciar la Pasqua.

I acabo posant-vos aquí la pregària amb què els vam beneir. Que duri la Pasqua!

Preguem.

Pare nostre, Pare de tots els homes i dones del món.

Avui, en el goig de les festes de Pasqua,

ens hem aplegat en aquesta ermita de Sales

per celebrar amb Maria, la mare del vostre Fill Jesús,

el goig de la seva resurrecció i de la seva vida per sempre.

Vulgueu beneir ara aquests picarols,

que són crida de goig i de festa,

i que ens endurem per no oblidar mai

que la vida nova de Jesús és amb nosaltres

i que estem cridats a portar aquesta vida a tot arreu.

En el nom del Pare, i del Fill, i de l’Esperit Sant. Amén.