Vés al contingut

Començo dient que jo, amb el bisbe Novell, no m’hi sento en gaire sintonia. La seva manera de veure com ha de ser l’Església té moltes diferències amb la meva manera. Però el que sí que li he de reconèixer és que és conscient de la situació de crisi que està patint la comunitat cristiana i es pren seriosament la necessitat de buscar-hi sortides. Més, diria, que cap altra bisbe català. En general a mi no m’agraden, aquestes sortides, però el cert és que hi treballa.

I ara, en aquesta recerca de sortides, crec que ha donat un pas molt important, un pas que tampoc cap altre bisbe no ha fet, i pel qual cal felicitar-lo. En el full diocesà del passat diumenge 17 de novembre, parlant del sínode de l’Amazònia que acaba de tenir lloc a Roma, deia això arran de la proposta d’ordenar com a capellans homes casats:

“Convé recordar que existeixen capellans casats a l’Església catòlica des de sempre. De fet, la recent presèn­cia de cristians catòlics de ritu oriental i dels seus preve­res casats ens ha permès prendre’n més consciència. Fou l’Església llatina que a partir del segle V va anar escollint per al presbiterat només a homes cridats al celibat. Des de fa uns anys, l’Església catòlica llatina ordena com a preveres a pastors anglicans casats que demanen ingressar a l’Es­glésia catòlica i continuar essent pastors de comunitats. L’Amazònia pot ser un cas particular més d’ordenació presbiteral d’homes casats. Però, si el motiu d’aquest can­vi en la disciplina eclesiàstica —és un tema que no afecta la doctrina—, és l’atenció de les comunitats, si es disposa el que demana el sínode en el número 111, inevitablement altres regions que pateixen escassetat de clergat demana­ran el mateix. Segurament també a Europa que patim una crisi vocacional molt greu des de fa molts anys”.

Claríssim: “Si el motiu d’aquest canvi en la disciplina eclesiàstica és l’atenció de les comunitats, inevitablement altres regions que pateixen escassetat de clergat demanaran el mateix. Segurament que també a Europa que patim una crisi vocacional molt greu des de fa molts anys”.

Efectivament, a Europa caldria començar ja a ordenar homes casats que poguessin presidir l’Eucaristia. I, en el futur, també dones. Jo crec que seria la cosa més normal i assenyada que els nostres bisbes catalans s’afegissin a la reflexió del seu company de Solsona i comencessin a dir que nosaltres també necessitaríem fer un pas com el que es farà a l’Amazònia. No cal esperar que la situació es faci més insuportable. És ja hora de propiciar que es pugui dur a terme a totes les comunitats el mandat del Senyor: reunir-se entorn d’ell cada diumenge, partir el pa com ell va fer, i repartir-lo entre tots els creients. Va, bisbes catalans, ¿per què no us animeu? Faríeu un gran bé a l’Església.

Moltes gràcies, bisbe Novell!

Temàtica

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.