Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

El passat 16 de maig va morir, als 93 anys, Montserrat Ribas Piera, una dona activa, atenta, creadora d’espais de trobada, bona escriptora, de curiositat infinita. Havia estat companya de treball de la meva dona, a Càritas.

El dia del seu enterrament, ens van repartir un recordatori en què es reproduïa un escrit del seu bloc, que deia així: “Vaig llegir una entrevista a l’Hilari Raguer a Catalunya Cristiana del 12 d’agost de 2018. Hi explicava que l’abat Escarré va dir, poc abans de morir, que no li tenia por a la mort sinó curiositat. La seva resposta m’ha colpit força. Canviar por per curiositat és molt esperançador. Penso que és el que jo també sento. Serà la meva trobada amb el Senyor. Com? De quina manera? La gran trobada se sosté sobre la fe que consisteix en la certesa de ser profundamenmt estimats per Déu (i punt, com es diu ara)”.

Em va semblar una gran reflexió, i també em sembla que és el que jo sento. Una amable curiositat davant un gran enigma.