La vertadera compassió

Per tal de despertar la vertadera compassió, és essencial reconèixer la veritat del sofriment. Només reconeixent el mateix sofriment serem capaços de comprendre i copsar el sofriment dels altres. Es diu que l'origen de la compassió és la nostra capacitat de veure els altres com a nosaltres mateixos. Hem de tenir present, però, que la veritable compassió és activa, va més enllà de la pura comprensió o empatia;  implica un anhel profund d’actuar per alleujar el sofriment.

Un aspecte essencial per a la vertadera compassió és l’equanimitat. En aquest sentit, el monjo vietnamita i activista per la pau Thich Nhat Hanh constitueix un magnífic referent. Ell solia descriure l'experiència de joves budistes durant la guerra de Vietnam així: “Ens organitzàvem per ajudar les víctimes de la guerra, a reconstruir els poblats destruïts per les bombes. Molts van morir prestant aquest servei, no sols per les bombes i les bales, sinó perquè la gent sospitava que érem de l'altre bàndol. Podíem entendre el sofriment de totes dues parts, tractàvem d'estar oberts a tots dos bàndols. Volíem la reconciliació, no desitjàvem la victòria. És molt perillós el treball per ajudar a la gent en aquestes condicions, i molts van morir. La gent s'identifica per complet amb un bàndol, amb una ideologia, però així és com perdem la nostra oportunitat de treballar per la pau. La reconciliació implica entendre els dos bàndols, acudir a un per transmetre el sofriment de l'altre, i després fer el mateix amb el segon bàndol. Només així, podem gestar el veritable camí cap a la pau”.