Es parla de la “Nova Consciència” però en realitat, no és nova. Aquesta percepció més àmplia de la realitat -inclusiva, integradora, interdependent i holística, la trobem en les cosmovisions del taoisme, hinduisme i budisme (religions oceàniques) però també en la dimensió mística i espiritual de les religions teistes: el cristianisme, el judaisme i l’islam, així com en les cultures indígenes, que encara avui dia sobreviuen.
El llegat de saviesa de les tradicions espirituals ens posen a l’abast els principis filosòfics que requereix la comprensió d’aquesta visió - no-dual, holística i integradora- com a fonaments dels paradigmes emergents actuals. Però no només pel que fa al coneixement intel·lectual, sinó que transmeten també les vivències d'homes i dones que s’han endinsat en el camí de l’autoconeixement i que ens poden servir de referents i d’inspiració al llarg del nostre propi camí.
Quan diem que una planta té set vol dir que té necessitat de ser regada. Necessitem urgentment regar i conrear la nostra dimensió espiritual, la nostra qualitat humana, per integrar dins nostre aquesta visió més amplia de la realitat. S’ha de sentir, i no només saber, que tots formem part d’un tot més gran que és la Terra, que tots formen part d’una gran família que és la humanitat.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.