Fer-se aquest tipus de pregunta és afligir-se inútilment: el passat ja és passat. No podem retrocedir en el temps i modificar el seu decurs. És important acceptar i deixar anar el passat, sigui quin sigui, i no quedar-nos-hi atrapats pels nostres judicis presents.
Per altra banda, mai no sabem les conseqüències que poden tenir els nostres actes, cap a on ens pot portar una acció en si. Ens ho podem imaginar - de fet, és el que solem fer- però sovint també ens trobem que la realitat no correspon a les nostres expectatives i llavors apareix la frustració, la insatisfacció... fins que tornem a crear una nova fantasia que ens anima i motiva a lluitar per aconseguir fer-la realitat. I així, una vegada i una altra.
És millor preguntar-se “Què he après d’aquesta situació?” De tota experiència en podem treure un profit. Si hi ha alguna cosa que me’n penedeixo d’haver-hi o de no haver fet, faig el propòsit de no tornar a actuar de la mateixa manera en el futur. Això és tot el que podem fer. Implica acceptar que estem aprenent, que ens podem equivocar, i saber perdonar-nos. Tot un exercici d'humilitat.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.