Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Tenim tendència a assegurar-ho tot i de fet, tenim al nostre abast una àmplia gama d'assegurances: de viatge, de robatori, de malaltia… fins i tot de vida! Això no és sinó el reflex d’una profunda sensació d’inseguretat. Encara que ho tinguem tot assegurat, en el fons, tots sentim -potser ara més que mai- la fragilitat de la vida, doncs, la nostra actitut depradadora i mercantilista ens ha portat a un desequilibri ecològic sense precedents: tots som responsables i alhora víctimes de la devastació del nostre planeta. Volem controlar la nostra vida i la dels altres, tenir-ho tot assegurat,  però de sobte, ens adonem que les coses veritablement importants s'ens escapen de les mans.

Per assegurar la pau, hem dedicat la major part dels nostres recursos econòmics a crear una industria armamentista capaç de vèncer el més gran dels enemics. Així ho hem cregut, arrogantment, al llarg del temps. Preparats per a la guerra, de sobte, apareix un enemic amb el que no hi comptàvem: un ésser viu tan petit que ni tan sols el podem veure. Es tracta d’un enemic invisible als nostres ulls i per tant, no podem atacar-lo ni tampoc sabem en quin moment ell ens pot atacar a nosaltres. Aquesta incertesa posa en relleu la nostra pròpia vulnerabilitat i ens genera por. Por a la transitorietat de la vida, al canvi, a la mortLa por ens aïlla, ens allunya dels altres, ens blinda a la pressó de l’egocentrisme. En realitat, el nostre veritable enemic és la por i només es pot vencer amb amor, que ens obre, que ens uneix, que ens apropa als altres.

Dit d’una altra manera:

pre-condicionats
per la pre-visió
ho pre-determinem tot
per tenir-ho tot pre-arranjat
i pre-programat

no cal pre-ocupació
doncs tot està pre-rentat
i pre-cuinat

i de sobte, què és això??
ha arribat l’imprevist
sense pre-avís