(JOAN CABALLERIA, guanyador del Premi Civilitas 2011. Universitaties) Passada la sorpresa de saber que el meu treball de recerca havia estat seleccionat com a finalista d'un premi (mèrit que cal assignar a les meves tutores de l'Escola Virolai, Anna Garcia i Carme Rosado, que varen confiar-hi i el van presentar), i sobretot que aconseguís el primer lloc, restava portar a terme el premi en si: un cap de setmana a Roma per a dues persones.
Vaig triar un cap de setmana de novembre, i d'acord amb la secretària de la Pastoral Universitària, augmentàrem el grup de dos a quatre: els meus pares i la meva germana petita.
El primer contacte amb Roma va ser un trepidant viatge en taxi, al límit del risc, pels seus carrers. Costa entendre que no hi hagin més accidents i topades, però sembla que tothom sàpiga quan cal frenar o accelerar i quan cal passar o esperar, malgrat els passos de zebra o els semàfors.
Arribats al nostre allotjament, la casa dels Germans de Sant Joan de Deu, tinguérem la primera gran sensació del viatge. A part del lloc, l'acollida va ser magnífica. El primer sopar amb aquella comunitat tant variada (hi havia espanyols, africans, vietnamites i italians), va ser una gran experiència. La seva curiositat inicial, va ser substituïda ràpidament per un diàleg obert i per un grapat de recomanacions per la nostra visita de Roma.
L'endemà, de bon matí, ens llençàrem a la visita de l'anomenada "ciutat santa". Va ser una jornada esgotadora, però valia la pena. Començàrem per Sant Joan de Letran, seguint pel Coliseum, el foro romà, la plaça Venezia, el Panteó, la plaça Navona, el Vaticà i el castell de St.Angelo. Tot això barrejat amb els nombrosos carrers, esglésies i places, així com les obligades parades per menjar, descansar o assaborir, encara que fóssim al novembre, els boníssims gelats artesanals italians.
Feia temps que no dormia tant bé com aquella nit!. Mentre els peus protestaven del càstig del dia i el cap bullia de tantes impressions, el son va arribar suaument i durà fins que la meva mare em despertà a l'endemà.
El diumenge varem aprofitar per conèixer, d'una manera més relaxada, altres racons importants de Roma: Sta. Maria la Major, la Pietat, la plaça d'Espanya i el seu entorn, etc. Esgotats vam fer el darrer àpat italià i amb tristor ens acomiadàrem dels nostres nous amics, a través del germà provincial.
Ja a Fiumicino, mentre esperàvem el nostre avió, la pel•lícula del cap de setmana va anar passant, una i altre vegada, pel meu cervell. Content per l'experiència i tot el que havia vist i conegut, vaig poder valorar la importància del premi aconseguit, a la vegada que em sentia compensat per l'esforç fet.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.