Trobada sobre carismes a la Delejove de BCN

(Delejove BCN) La proposta era que dos joves de cada entitat ens presentessin en cinc imatges el carisma del seu moviment. Hi havia joves d’universitaris Loiola, dels Focolars, de Comunió i Alliberament, de l’Acció Catòlica (MCJ-MUEC), de Christe Fideles Laici, de Schoenstatt, d’Acit jove, de Sant Egidi, del Camí Neocatecumenal, de Regnum Christi, etc. Ja veieu que érem un públic ben variat, i podeu suposar el repte que els suposava, doncs sintetitzar d’aquesta forma tan comprimida el carisma que a tu et dóna vida com a cristià no és gens fàcil! Ho van fer molt i molt bé; hi havia power points, prezis, a viva veu...

En un tò amè i molt sentit, van anar explicant aquells punts que per ells eren essencials en el seu moviment. Tots vam concloure que havia estat una gran trobada. Que ens havia ajudat a trencar etiquetes, a descobrir coses i aspectes que no sabíem d’altres moviments, i a veure com en realitat, sovint hi ha les mateixes intuïcions i vivències, però amb accents i llenguatges diferents a cada moviment.

Aquestes van ser algunes conclusions de la trobada:

- Tots van destacar com el moviment els ajudava a no separar la vida de la fe. En un món on la fe és absent, neix una major necessitat de trobar ajudes per viure el que significa ser cristià. Tot moviment no té altra finalitat que ajudar al jove a viure de forma plena i autèntica el seu baptisme. És en realitat un mitjà per ser cristià. En la mesura que ja no ho és, el moviment deixa de tenir sentit.

- També van destacar la importància de tenir un grup, que esdevenia una família. Ja va dir Benet XVI que avui més que mai no es pot ser anar sol en la fe, que necessitem vincular-nos i trobar una comunitat on poder viure i créixer la fe. Comunitat que són més que amics. Que esdevenen germans, doncs no els hem triat.

- Vam veure com cada grup té el seu accent propi. En tots es dóna importància a la pregària, al servei, al compartir la fe en grup, a l’evangelització, però cada grup accentua un aspecte, segons el seu fundador o història. També vam observar com cada grup té el seu llenguatge propi i la seva simbologia, que els dóna identitat i els ajuda a explicar amb una terminologia pròpia l’experiència cristiana. Un llenguatge que necessita ser descodificat pel que no pertany al moviment.

- I també vam veure alguns reptes i perills:

o El perill d’absolutitzar el teu moviment com l’únic camí per viure la fe, creient que només es pot ser plenament cristià en el teu moviment.

o El perill de veure els altres grups no com germans, sinó com a competidors, i tancar-te en el teu grup.

o En ser un moviment, que potencia la mobilitat i no tant l’estabilitat d’un lloc, el perill dels moviments és desvincular-se de l’Església del territori, i perdre la relació amb les parròquies i grups que fan camí al mateix lloc.

La conclusió però va ser doncs super positiva, i tots vam sortir molt contents. El futur de l’Església passa pels joves, i la realitat eclesial de Barcelona és molt plural i variada, com plural i cosmopolita és la nostra societat. Per aquest motiu des de la Delegació creiem important aquestes iniciatives, doncs el futur de la nostra estimada Església de Barcelona, en una societat cada vegada més secularitzada, passa per la comunió de tots els membres de l’Església, siguin de la família que siguin.

En el passat Cafè Youcat el sr. cardenal va fer servir una bonica imatge; la nostra església és com un jardí ple de flors. Totes hi caben, però és important que es coneguin i s’estimin entre elles, perquè hi hagi harmonia i el jardí sigui un jardí preciós. La comunió no pot ser real sinó ens coneixem les cares, els noms, i també allò que ens defineix; si no sabem quina olor fa cada flor... Només així, si ens estimem de veritat, cadascú en les seves diferències, podrem ser un testimoni creïble davant del Món, i proposar de forma joiosa Jesucrist, com Aquell que ens uneix a tots els cristians de Barcelona, siguem de la família que siguem perquè a tots ens ha canviat la vida.