×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Aquest és el títol del document que, impulsat pel Síndic de Greuges, pretén concitar diferents agents del sistema educatiu per tal de vincular-los a un Pacte que permeti instaurar i desenvolupar de la manera més raonable possible l’equitat en el món educatiu.

Fa aproximadament dos anys ens fèiem ressò en aquestes pàgines de l’informe del Síndic sobre la segregació escolar a Catalunya. Dèiem aleshores, i continuem afirmant, que el motiu principal de les presumptes actuacions o situacions que comporten segregació per motius econòmics és la infradotació dels recursos de què disposa el sistema, en especial els centres concertats, i ens manifestàvem escèptics, si no directament contraris, a gran part de l’anàlisi fet a l’informe, a algunes de les conclusions i a les seves propostes de solució, perquè contenia un pòsit culpabilitzador envers l’escola concertada. Un dels objectius de l’informe és assolir un “Pacte contra la segregació escolar”.

Durant el transcurs d’aquest temps, els diversos agents representants de la comunitat educativa han estat mantenint reunions amb el Síndic amb el contingut d’aquest pacte com a rerefons. Reiterant-nos en la nostra postura, els representants dels centres concertats hem participat activament i continuada en aquestes trobades. Enguany s’ha presentat a la comunitat educativa el text, que haurà de ser el definitiu, per a la seva signatura. Al seu pròleg, i a proposta nostra, s’ha incorporat un apartat que recull de manera força apropiada la realitat del sistema, i en particular la de l’escola concertada. I al llarg del text, també recollint els nostres comentaris i aportacions, hi ha continuades reflexions i propostes d’actuació, que són reflex de la situació per la qual travessa el sector i que acaben reflectint, raonablement, les nostres inquietuds i problemes, així com suggeriments d’actuació que no ens resultarien perjudicials. Essent així, la redacció actual de la proposta del Pacte no provoca el rebuig que inicialment va despertar, bo i entenent que és un acord que hauria de ser signat per entitats municipalistes, partits polítics, sindicats, associacions de pares i mares, representants dels centres concertats, Departament d’Ensenyament... col·lectiu que té visions i sensibilitats diverses envers el sistema educatiu en general i l’escola concertada en particular.

Anant al contingut, al proemi hi ha un apartat que parla del finançament, i que porta per títol “La necessitat de millorar el finançament del sistema educatiu per garantir la gratuïtat de l'ensenyament”. Diu, literalment, el següent (la negreta és nostra):

“Existeix un ampli consens dins de la comunitat educativa a l'hora de destacar l'infrafinançament del sistema educatiu. El Servei d'Educació de Catalunya, integrat per centres públics i concertats, presenta importants dèficits d'inversió pública per garantir el dret a l'educació en igualtat d'oportunitats.

Hi ha centres públics i concertats, especialment els que tenen més complexitat educativa, que demanen una dotació més gran de recursos humans, econòmics i materials per atendre amb més garanties les necessitats educatives específiques de l'alumnat.

El dèficit de finançament públic provoca que part del servei educatiu que presten els centres s'hagi de finançar a través de les aportacions de les famílies, la qual cosa resulta contradictòria amb el principi de gratuïtat que regeix el nostre sistema educatiu i suposa un important factor de desigualtat, tant en l'accés als diferents centres com també en la configuració dels projectes educatius, condicionats, en part, al finançament privat de les famílies.

A causa de l'infrafinançament del sistema, les famílies que escolaritzen els fills o filles a centres públics realitzen aportacions econòmiques, directament o a través de les AFA/AMPA, per diferents conceptes (material escolar, sortides i colònies escolars, serveis escolars, quota d'AFA/AMPA, etc.), que van destinades a sufragar determinades despeses de funcionament o de desenvolupament de l’activitat escolar, com ara la compra de material o tecnologia o el finançament de projectes (plàstica, robòtica, llengües estrangeres, etc.) o serveis escolars (biblioteques, etc.) que es desenvolupen o s'utilitzen durant l'activitat lectiva. 

A causa d'aquest infrafinançament, les famílies que escolaritzen els seus fills o filles a centres concertats també realitzen pagaments per diferents conceptes (material escolar, sortides i colònies escolars, serveis escolars, quota d’activitat complementària, aportacions voluntàries a les fundacions, etc.) que també van destinats a finançar el funcionament dels centres. La partida del concert corresponent a la despesa de funcionament no cobreix íntegrament la inversió i la despesa que fan els centres en conceptes necessaris i bàsics per al funcionament ordinari (noves tecnologies a l’aula, dotació addicional de professionals per garantir l’atenció d'alumnat amb necessitats educatives especials, servei de secretaria i consergeria del centre, servei de neteja i manteniment de les instal·lacions, etc.), que passa a cobrir-se a través de les aportacions de les famílies.

El finançament privat dels centres públics i concertats, en bona part, és conseqüència del problema d'infrafinançament públic de l'educació. Aquesta dinàmica, però, genera efectes especialment perversos per a l'alumnat socialment desfavorit i també per als centres públics i concertats amb elevada complexitat educativa. Si bé es busquen mecanismes de solidaritat interna en molts casos, en ocasions l'alumnat que no pot assumir el pagament de quotes queda exclòs de poder realitzar determinades activitats (sortides, colònies escolars, etc.). Les diferències en els imports de les quotes entre centres, tant dins del sector públic com dins del sector concertat, provoquen que les famílies socialment menys afavorides vegin restringides les seves opcions de tria escolar.

Aquestes diferències també contribueixen a configurar, al seu torn, un Servei d'Educació de Catalunya amb projectes educatius desiguals: els centres públics o concertats amb una composició social més afavorida acostumen a tenir més capacitat per finançar a través de les quotes de les famílies projectes educatius més atractius i de més qualitat que els centres públics o concertats amb una composició social menys afavorida. Heus ací un dels espirals de reproducció de la segregació escolar. Cal un finançament públic suficient dels centres, tal com preveu la LEC (art. 42), per garantir estàndards de qualitat equivalents per al conjunt de centres del Servei d'Educació de Catalunya, i també per garantir la gratuïtat real de l'ensenyament i que les quotes no esdevinguin un factor de segregació escolar, tal com succeeix en l'actualitat.

És en aquest sentit que el Pacte es planteja, entre d'altres aspectes, avançar en la gratuïtat de l'ensenyament, amb un increment del finançament dels centres públics i concertats, i discriminar positivament en la transferència de recursos els centres i les famílies socialment menys afavorits. De fet, la progressiva implementació del Pacte i la necessària implicació dels diferents actors signataris han de venir acompanyades necessàriament d'un progressiu increment de la inversió pública destinada a l'educació.

En aquesta línia, totes les mesures que aquí es proposen, siguin les orientades a incrementar la coresponsabilitat dels centres en l'escolarització equilibrada d'alumnat, siguin les orientades a incrementar la dotació de recursos per atendre les necessitats específiques de suport educatiu existents, estan adreçades al conjunt de centres que integren el Servei d'Educació de Catalunya i parteixen de la necessitat d'incrementar el pressupost en educació entorn del 6% del PIB, d'acord amb el que estableix la LEC (disposició final segona). Resoldre el problema de finançament dels centres és una acció prioritària per promoure la plena gratuïtat de l'ensenyament i corregir la segregació del sistema educatiu”.

Fins aquí el contingut d’aquest apartat. Considerem positiu que el propi Síndic de Greuges reculli aquest conjunt d’afirmacions. I que al llarg del text es vagin proposant raonaments i accions orientades a millorar l’equitat en l’educació. Certament, s’ha pogut constatar una evolució favorable a partir del primer text proposat, que permet albirar un bri d’esperança en la solució del problema històric i estructural que pateix l’ensenyament concertat. Tant de bo que no quedi en un conjunt ben estructurat d’afirmacions retòriques i es faci finalment realitat allò que atàvicament hem exigit i que necessitem: un finançament just i equitatiu de les despeses dels centres docents. Amb la voluntat i col·laboració dels agents afectats, potser la dotació econòmica suficient deixarà de ser un somni per anar avançant en la seva correcta concreció.