És temps de diàleg i de compromís

Les eleccions al Parlament de Catalunya celebrades ahir, 12 de maig, deixen obertes algunes finestres. Els propis líders polítics i també els mitjans ja han tingut ocasió de parlar-ne i apuntar-ne algunes opcions. Amb una participació del 57,9%, 6 punts més que l’any 2021, el partit guanyador ha estat el PSC, amb 42 escons i el 27,9% dels vots. La segona força, Junts, ha obtingut 35 diputats i el 21,6% dels vots. La tercera, ERC, amb el 13,6% dels vots i 20 escons. El Partit Popular, amb 15 parlamentaris i el 10,9% de vots, Vox, amb 11 diputats i el 7,9% de vots, Comuns, amb 6 escons i el 5,8% dels vots, CUP, amb 4 escons i el 4% de vots i Aliança Catalana, que entra al Parlament, amb 2 escons i el 3,7% dels vots, acaben de configurar el nou arc parlamentari.

Des del punt de vista estrictament numèric, observem que el PSC obté 9 escons més, amb un increment del 21,2%; Junts augmenta en 3 escons i un 7,9%. Respecte de l’anterior convocatòria la representació de les forces independentistes ha sofert una caiguda, situant-se als volts del 43,6%, front el 50,7% obtingut els darrers comicis. El Partir Popular quintuplica els seus resultats anteriors, amb un augment del 184,9% dels vots. Manté els escons Vox. També destaca la desaparició a la cambra de Ciutadans i la pèrdua de vots de diverses forces: ERC, que minva un 35,7% de vots respecte dels anteriors comicis; Comuns, que disminueix el 15,4% i la CUP, amb una decreixença del 36,6% dels vots.

L’endemà el procés electoral segueix el seu curs. Diversos interrogants s’han d’anar desvetllant, sobretot, quines majories parlamentàries i quin govern es configurarà. Deia un líder polític que, últimament, les eleccions catalanes se celebren a dues voltes: la primera, la jornada electoral. La segona, a partir de l’endemà, quan s’inicien les negociacions per tal de tancar acords de governabilitat.

Ara és l’hora del diàleg, dels acords, de fer política, per constituir la mesa del Parlament, escollir president i formar govern. L’escola d’iniciativa social, i l’escola cristiana, dins del Servei d’Educació de Catalunya, confiem en què les forces polítiques presents al Parlament, tant les que puguin formar govern com les que actuïn des de l’oposició, treballin per fer efectives les nostres demandes recollides als quatres punts programàtics del manifest “Escola d’iniciativa social, Acords per al futur”:

1. Gratuïtat de l’ensenyament per complir el pacte contra la segregació escolar
2. Incrementar les plantilles:
   1. Incrementar les plantilles docents als centres d’iniciativa social en la mateixa proporció que els centres públics.
   2. Dotar els centres concertats d’alta i molt alta complexitat del personal que els pertoquen pel seu nivell de vulnerabilitat.
3. Garantir els recursos suficients per a una escola inclusiva:
   1. Que tot l’alumnat vulnerable rebi el finançament necessari per la seva escolarització.
   2. Dotar d’aules d’acollida i suports d’atenció a l’educació inclusiva de manera anàloga als centres públics
4. Desenvolupar i donar suport al servei d’educació de Catalunya.

Programa que el dia 24 d’abril plantejàvem als representants dels partits amb representació parlamentària a la XIII Legislatura. Vàrem escoltar com els parlamentaris reconegueren l’infrafinançament de les escoles d’iniciativa social i també, en la cloenda, com la Secretària General de la FECC, actuant com a portaveu de l’Escola de la Gent, els recordava  que aquestes escoles estan implicades en l’excel·lència i l’equitat del sistema, posant en valor la tasca dels més de 40.000 treballadors, els resultats educatius per sobre de la mitjana i el baix percentatge de fracàs escolar de l’alumnat, reclamant que els partits treballin per a  la gratuïtat de l’escola i demanant “ que el sistema educatiu sigui com el sanitari, en el que les famílies tenen la gratuïtat del serveis sense que hagin de fer aportacions per compensar l’infrafinançament, com sí passa amb l’educació”. 

No són demandes inassolibles o quimeres sense horitzó. Confiem en la força del diàleg, en el desig de construir, en la coherència i en el bon fer responsable dels nostres governants. És temps de construir, i a les forces polítiques pertoca ara fer-ne l’esforç. Els desitgem i els demanem bona feina i bon servei al país.