El proppassat dimarts 16 de febrer traspassà l’escolapi català Jaume Pallarolas i Caurel, després d’una curta i sobtada malaltia. Nascut a Argentona el 27 de juliol de 1944, des dels 9 anys va ser alumne de l’Escola Pia de Mataró. El 1963 va entrar a l’Escola Pia, on va fer el seu compromís definitiu l’any 1969. L’any 1971 fou ordenat sacerdot.
Va exercir el seu ministeri escolapi en diversos llocs, com ara Sant Antoni (Barcelona), Balaguer i Olot. Va ocupar càrrecs dins el govern de l’Escola Pia en l’àmbit educatiu i econòmic fins al seu nomenament com a provincial l’any 2003.
Durant el temps en què en va ser responsable va continuar un procés d’adaptació de l’Escola Pia de Catalunya als canvis que la societat demanava, impulsant un govern més participatiu per part d’educadors, pares i alumnes. Es van obrir dues noves escoles: Luz Casanova (2008) a Nou Barris A Barcelona i a Salt, Girona (2012).
Davant les noves necessitats d’atenció social, es va consolidar la Fundació Servei Solidari (2003), amb projectes d’atenció a nouvinguts i també a nois i noies de més de 18 anys amb risc d’exclusió social. També es va crear al 2008 Adhara, l’escola d'educadors en el lleure. En aquests anys també es van potenciar les activitats de grups d'alumnes de caràcter cristià: Mou-te en xarxa i grups postescolars.
El dia 1 d’abril de 2015, després de 12 anys al capdavant de l’Escola Pia de Catalunya i fidel al compromís amb l’Orde, va marxar a l’altra banda de l’Atlàntic, a Califòrnia, com a viceprovincial.
Quants cops explicant la seva dedicació com a escolapi es feia ressò de les paraules de l’Evangeli “Perquè vaig tenir fam, i em donàreu de menjar; vaig tenir set, i em donàreu de beure; era foraster, i em vau acollir; despullat, i em vau vestir; malalt, i em visitàreu; era a la presó, i vinguéreu a veure'm”. I ell afegia “jo era un ignorant i em vares ensenyar”. Amb aquesta profunda determinació, que li ha acompanyat tota la vida, començava una nova etapa d’entrega a l'Escola Pia que s'ha vist truncada sobtadament. Al cel sia, P. Jaume, i des d’allí segueixi vetllant per l’escola, pels educadors i pels alumnes.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.