Creure en el Servei d’Educació de Catalunya i respectar la llibertat

En pocs dies afrontarem la nova ‘revàlida’ del procés de preinscripció. Com ha estat evident en els darrers anys, vindrà acompanyat de dues realitats: la davallada demogràfica, amb unes perspectives demogràfiques que consoliden aquesta negativa situació i de la que hem pres consciència com a sistema, i el factor econòmic, constitutiu d’un obstacle que determina la decisió de determinades famílies. Una situació injusta que impedeix immerescudament exercir lliurement el dret a triar escola, i que directament afecta de manera negativa la viabilitat de les escoles.

Ara bé, resultaria com a mínim imprudent afirmar que l’escola concertada ha deixat de ser una opció. És temerari exercir una pressió a l’Administració perquè “s’absorbeixin” escoles concertades. I tot sumat, és una profunda manca de respecte als centenars de milers de pares i mares que consideren que l’escola concertada és el lloc on els seus fills i filles rebran l’educació, a les desenes de milers de professionals que cada dia acompanyen l’alumnat en el seu procés educatiu, i als centenars d’entitats titulars que creuen que la seva opció de servei al país s’encarna en l’activitat educativa d’acord amb un ideari i un projecte propis.

Resulta assenyat i molt convenient que com a responsables de les institucions continuem en el camí de valorar i analitzar el nostre present amb una mirada de futur. Un anàlisi local i una perspectiva general ens han d’ajudar a calibrar les decisions que s’hagin de prendre. Des d’una orientació comuna, amb discerniment i coneixença. Perquè és indubtable que els temps de crisi també ens afecten, i en particular algunes escoles pateixen situacions molt complicades i s’hauran de prendre decisions, en ocasions, doloroses.

A l’hora de replantejar-se la nostra missió, hem de pensar que tots junts també som comunitat educativa. La nostra societat és plural, i amb ella, qui representem l’escola concertada som una part important. Les titularitats han de continuar amb el seu esperit de servei inspirat pel seu ideari, amatents als nous vents, a les noves idees, a les noves demandes de la societat. Els professionals han de continuar desenvolupant la seva tasca amb el compromís i la capacitat que exigeix el seu ofici i que de manera tan ferma ha estat palès. L’Administració ha de creure en el Servei d’Educació de Catalunya, en el marc de la LEC, i actuar en coherència i convenciment en el seu desplegament. Els representants polítics i parlamentaris han de saber que Catalunya és un país plural i variat, on les opcions educatives són diverses, responent als principis d’equitat educativa en un marc de llibertat. I que quan una escola trontolla, tot el sistema es desajusta, la qual cosa és una crida als gestors d’allò públic per a què els seus projectes s’ajustin a les necessitats i voluntats reals de la població, defugint de decisions exclusivament ideològiques que, en ocasions, l’única cosa que aconsegueixen és desajustar encara més el sistema.

L’escola concertada, i dins d’ella l’escola cristiana, és viva i dinàmica. I ho continuarà essent. Amb les trontollades i les envestides d’aquests temps de crisi, que sens dubte també ens impacta i commou. Amb discerniment i coherència prendrem les decisions més adients, sense sentir-nos pressionats més que per allò a que ens devem: la pervivència rellegida de la nostra missió i valors, el servei als centenars de milers d’alumnes i de pares i mares que hi són darrera, que hi confien i un interès col·lectiu que hauria de situar-se per sobre de les legítimes, però a vegades insuficients, perspectives particulars.

L’escola concertada, l’escola Cristiana, continuarà avançant en una educació d’equitat per a tothom en un marc de llibertat, amb el referen comú del nostre missatge d’esperança fonamentat en la Bona Nova i de manera unida i solidària. No són temps fàcils, però units seguirem endavant.