Aprendre de la Resurrecció

«Si Crist no ha ressuscitat, la nostra predicació és buida, i buida és també la vostra fe» (1Cor 15,14)

Es pot aprendre quelcom del qual no es pot fer experiència perquè fa referència a un fet de fa 2000 anys o, també, perquè tracta d’un feta “meta-històric” (que es dona més enllà de la història)? Si la resposta és negativa, com ja indicava Sant Pau, “apaga y vámonos”; pleguem de la nostra tasca educativa-evangelitzadora. Si la resurrecció a l’escola cristiana és, simplement, el retorn cíclic de la Primavera (que ja ens agrada que ens hi acompanyi!), escolteu, no calia que algú deixés la pell en una creu al costat dels qui no són ningú.

Malgrat tot, fer experiència de la Resurrecció és, potser, allò més cabdal i alhora original del ser i sentir d’una escola cristiana. És cert que és un “tema extra-escolar”, en tant que les escoles estan tancades per Setmana Santa, però convé no “rapidejar” (per emprar un dels neologismes bergoglians) les festivitats religioses – com quan ja guardem el pessebre  tot just passat els reis sense esperar a la festa de la Candelera -, i prendre l’oportunitat del llarg temps litúrgic de la Pasqua com una ocasió pedagògica de les escoles que volen “futurejar” (en referència al conegut llibre de José Laguna sobre el Pacte Educatiu Global).

Ens fem ressò en aquesta editorial de l’escrit que la Claustre Besora, de l’equip de titularitat de les Escoles Gabrielistes, va proposar en el darrer número del butlletí “Llambregades de pastoral educativa” que ens pot ajudar a enfocar què pot ser això de “Ressuscitar a l’escola”:

«Acostumem, des de l’escola, a treballar el camí quaresmal amb el característic matís introspectiu, de mirada cap endins, de descoberta de la pròpia interioritat. Petits i no tan petits revisem actituds personals i en valorem la seva transformació. Ens hi ajuda que el temps litúrgic camina de la mà del temps escolar i ens permet dedicar-hi l’atenció que es mereix; Des de la tutoria, des de la classe de Religió, des de les activitats pastorals, el temps de Quaresma ens permet proposar un camí a seguir tenint com a referent l’evangeli de Jesús (Jn 14,6).

Tenim molt present, però, que els esdeveniments de la Setmana Santa se celebren durant les vacances escolars i sovint ens plantegem com treballar-los a l’aula sense fer Pasqua abans de Rams. Es clar que des de la perspectiva de la cultura cristiana, els esdeveniments s’aborden de manera intemporal i, per tant podem decidir si ho fem abans o després. Però, si hem transitat el camí interior amb el nostre alumnat, hauríem de proposar, en el retorn a l’escola, després de Setmana Santa, un treball específic per posar-nos en moviment cap a aquesta vida nova, transformada, ressuscitada.

A l’escola hem de parlar de ressuscitar a una vida nova sense embuts. L’etimologia de la paraula, verb que ve del llatí resuscitare, ens ajuda a fer-ho i es converteix, involuntàriament, en una guia d’avaluació per tal de saber si la feina feta assoleix els objectius proposats. Ciere (citare). Hem procurat que les activitats proposades hagin remogut, impulsat, provocat el canvi d’actitud en l’alumnat?. Sus: Hem proposat camins per a desvetllar la pròpia espiritualitat, de fer sortir el què hi ha a dins cap enfora? Suscitare. Hem estat capaços de posar en moviment algun procés? Resuscitare. Hem sabut transmetre que cada vegada que som capaços de transformar les nostres actituds la nostra vida es renova? I que la nostra novetat pot despertar el canvi en els altres?

Ressuscitar. Hem de contemplar la Pasqua com el temps del moviment, dels caminants que transiten vida nova. També a l’escola.»

Bona Pasqua!