Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

39. ELS ACORDS ADOPTATS s'han de complir

L’aplicació dels acords de les Cimeres Mundials sobre el desenvolupament soste-nible i el canvi climàtic sol ensopegar amb un obstacle: la manca de coherència entre els principis i la pràctica; i també, la manca de fidelitat als compromisos ad-quirits per part dels països implicats que han participat en aquestes Cimeres.

Aquesta és la raó que ha mogut el papa Francesc a proclamar que «ha esde-vingut indispensable la creació d’institucions internacionals més fortes i eficaç-ment organitzades, amb autoritats designades equitativament per acord entre els governs nacionals, i dotades de poder per sancionar» (LS 175).

Recordem les finalitats que, segons Benet XVI, justifiquen l’existència d’una veritable Autoritat política mundial que asseguri un mínim de disciplina i ordre en aquest àmbit: el govern de l’economia mundial, el sanejament de les economies afectades per la crisi, la prevenció dels desequilibris consegüents, la consecució del desarmament integral, la seguretat alimentària i la pau, la protecció del medi am-bient i la regulació dels fluxos migratoris, etc. (cf. LS 175).

Quan recentment hem estat testimonis dels estralls causats pel terrorisme in-ternacional, més d’un s’ha preguntat per l’origen de les armes que s’hi han utilitzat. I, quan Europa ha viscut en la seva pròpia carn la tragèdia de les multituds de refu-giats a causa de la guerra, i dels fluxos migratoris provocats per la fam, més d’un s’ha preguntat quines mesures pensen adoptar i aplicar els països més desenvolu-pats per donar un cop de mà als qui no tenen possibilitats de sortir de la pobresa que obliga famílies senceres a emigrar en direcció als països que han aconseguit un nivell de benestar que elles no es poden imaginar.

Tots hem vist les tristes imatges que mostren el contrast entre el luxe en què viuen uns quants i la misèria dels altres. I pensar que tots compartim la mateixa llar, la casa de tots!

40. Sovint LA POLÍTICA facilita la corrupció

NOTA. Corrupció. En les organitzacions públiques, pràctica consistent en la utilització de les funcions i dels recursos en benefici de les persones que les gestionen. Francesc ha fet una breu anàlisi de les polítiques nacionals i locals, és a dir, les polítiques que ens afecten directament perquè han d’atendre les qüestions relatives al bé comú dels ciutadans del nostre propi país i de la nostra ciutat, el nostre barri, el nostre poble

En concret, ha afirmat que els governs no tan sols existeixen per evitar les males pràctiques, sinó també per fomentar les millors pràctiques, per estimular la creativitat en la recerca de noves solucions i per afavorir iniciatives personals i col·lectives. L’acció política consisteix en tot això, i té per finalitat aconseguir el bé comú de tots els ciutadans, sense excepció. Els governs, nacionals o locals, han rebut la missió de governar; i governar comporta promoure iniciatives i, també, establir límits i exigir responsabilitats.

Francesc també s’ha referit als límits que una societat sana, madura i sobirana ha d’imposar a l’acció dels ciutadans en funció del bé comú; en particular, ha al·ludit a la necessària eliminació de la corrupció, donant per fet que la corrupció existeix i cal eliminar-la, i que l’acció política s’ha de sentir implicada en aquesta operació, totalment necessària (cf. LS 177).

En aquest cas el seu advertiment és molt clar: «Atès que la llei de vegades es mostra insuficient per culpa de la corrupció, la pressió dels ciutadans és necessària per aconseguir una acció política eficaç» (LS 179). No hi ha faltat una invitació a tots els qui se sentin afectats per l’acció política: «Si els ciutadans no controlen el poder polític —nacional, regional i municipal—, tampoc no és possible el control dels danys mediambientals» (LS 179). Els ciutadans no podem adoptar una actitud passiva davant l’acció política, perquè ens afecta directament. Aquí no hi ha espai per a la indiferència.

A més, heus aquí un principi que ningú no discutirà: «Cal donar relleu a una acció política sana, capaç de reformar les institucions, coordinar-les i dotar-les de les millors pràctiques, de tal manera que permetin superar pressions indegudes i inèrcies burocràtiques. Tanmateix, els millors mecanismes acaben sucumbint quan manquen els grans objectius i uns valors dignes, així com un humanisme genuí i profund que constitueixi la base d’una societat noble i generosa» (LS 181).