Qui m’escolta?

Dies enrere, parlant amb la responsable del menjador de la nostra escola, em va venir al cap una estrofa d'una cançó que deia: "Porqué quién nos escucha en esta vida, nuestro amigo, padre o madre, nuestros seres mas queridos...!"

Ella m’explicava algunes de les situacions que alguns nens els hi compartien amb tota senzillesa i franquesa, ja foren de les seves pròpies dificultats o experiències o fins i tot del seu propi entorn, ja que havien trobat en els monitors persones que realment els escoltaven.

Parlàvem amb ella, de què avui en dia, igual que sempre, els nens malgrat tenir tantes opcions de fer coses, de veure coses, de compartir jocs, etc., segueixen tenint la mateixa necessitat intrínseca en l'ésser humà de què algú els escolti de veritat.

Probablement, és una de les mancances més greus de tots els temps, passem moltes hores escoltant tota mena de paraules, frases, música, informació, ja sigui a les classes, a les feines, a les cases, però especialment avui en dia, amb el mòbil, la tauleta, l'ordinador o la clàssica televisió. Però qui ens escolta?

És igual l’edat o el moment vital, la realitat és que tots necessitem ser escoltats de veritat. I la nostra societat està molt poc orientada a la veritable escolta. La que mostra empatia i compromís amb la persona.

Per això em tornava constantment la cançó a la qual he fet referència, ella expressava precisament aquesta realitat humana quan sents la necessitat de què algú t’escolti, però no trobes ningú a prop teu que realment ho faci. I malgrat tot, deia que si hi ha algú disposat a escoltar-te i t’espera pacientment, és el Senyor, l’Etern.

Per cert, la cançó estava inspirada en una de les cartes de Sèneca que ens mostren clarament que aquesta necessitat de ser escoltats és tan antiga com la humanitat.

“Pues, ¿quién nos escucha en todo el mundo, sea amigo o maestro, hermano o padre o madre, hermana o vecino, hijo o gobernante o sirviente? ¿Acaso nos escucha nuestro abogado, o nuestros maridos o esposas, aquellos que nos son los más queridos? ¿Acaso escuchan las estrellas, cuando desesperadamente nos alejamos del hombre, o los grandes vientos, o los mares o las montañas? ¿A quién puede un hombre decirle: ¡aquí estoy!, mírame en mi desnudez, en mis heridas, en mi secreta tristeza, en mi desesperación, en mi traición, en mi dolor, en mi lengua incapaz de expresar mi pena, mi terror, mi abandono; ¡escúchame por un día, una hora, un momento!,¿para que no me muera en mi terrible soledad, en mi solitario silencio? ¡Oh, Dios! ¿No hay quien escuche? ¿Qué si no hay nadie que escuche?, preguntas. Ah, sí. Hay uno que escucha, que siempre ha de escuchar. ¡Apresúrate a buscarlo, mi amigo! Él espera por ti en la montaña. Sólo por ti.” - Carta 65 Séneca

No sé en quina situació estàs, però vull que sàpigues que Jesús sempre està al teu costat disposat a escoltar-te.