Com església tenim durant la setmana, el que en diem cases de pregària, que són espais de pregària on ens reunim amb petits grups, sigui de forma virtual o presencialment, en dies i horaris diferents, de manera que cadascú de nosaltres pugui trobar un horari adequat.
Els dijous al vespre, jo em reuneixo amb el meu grup, sempre tenim un temps per compartir de nosaltres mateixos i alguns temes que ens preocupen i que posem en pregària davant de Déu. Un dels temes recurrents des de fa potser un any, és el tema de la sequera i la necessitat de pluja.
N’estic segura, que no som l'únic grup que preguem per aquesta necessitat, ni l'única església, ni l'única confessió cristiana, ni l'única tradició religiosa.
Però la nostra pregària, fa molt de temps que va més enllà de pregar per la pluja, si no també preguem per com administrem l’aigua, per fer-nos conscients amb la nostra personal gestió de l’aigua, i ser sensibles a la necessitat real, no segons la nostra conveniència.
Per això, no em deixa de sorprendre que en aquest context de sequera, ens queixem perquè plou quan no ens convé, segons els nostres propis interessos, o perquè els governs no han fet una bona gestió de l’aigua, que és possible.
Però sobretot el que preguem és que el Senyor ens ajudi a cadascú de nosaltres per fer un consum sostenible de l’aigua. Perquè hem pres consciència que cada gota compta.
Aquesta senzilla reflexió em recorda, que la pregària és més que una acció estàtica, ja que m’ajuda a presentar-li les meves preocupacions a Déu, però també a fer-me sensible a les necessitats i millora en la meva gestió.
T’animo a pregar a Déu esperant sempre la seva acció poderosa, però a estar disposat a fer canvis en la teva pròpia vida.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.