Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Enmig d’aquesta situació de confinament a les cases, enmig d'un soroll impressionant a través de les xarxes i del mitjans de comunicació, de veritat penso que ens convé una mica de silenci. 

Ja sé que no és gaire fàcil considerant que estem tancats a casa i molts de nosaltres compartim la casa amb nens, adolescents, joves o grans, i cadascú fa soroll potser sense voler d'una manera o altra, però el que em sembla sobretot és que no tenim l'hàbit de fer silenci.

Doncs vivim en una era on l'estar comunicat, escoltant música o parlant és el més normal per a la majoria de persones, i no diguem quan estem en grup, ja sigui en família, amb amigues, companyes, als restaurants o en qualsevol lloc, si no estàs parlant o compartint els xats és com si no existissis.

Voldria proposar el silenci, com un hàbit realment necessari, per poder escoltar el nostre cor com batega, els nostres pensaments més interns, per poder fins i tot reflexionar una mica en la vida, mai com ara, és un moment per parar-se en silenci i pensar en la realitat humana, semblava que dominàvem el món, i ves per on un virus ens domina!!!  Però també per escoltar el silenci de la ciutat, molt poc habitual, el silenci del poble o del camp, fer l'exercici de descobrir els diferents sons, avui escoltava les orenetes cantar a Terrassa, poc habitual.

Francament necessitem fer una mica de silenci a les nostres vides mogudes per una inèrcia que invita molt poc a la reflexió, ens pugem a qualsevol idea que ens arriba per qualsevol mitjà. Si volem que aquest temps especial i dur que ens està tocant viure, gens aliè a la història humana, serveixi per alguna cosa, tenim la responsabilitat individual i personal de fer silenci i reflexionar en com volem que ens afecti, què en volem aprendre i què podem canviar de la nostra pròpia vida, en definitiva, com podem treure un bon profit de qualsevol situació, això només ho pot fer el silenci i la reflexió.

Anem tan ràpid per la vida que ens és molt fàcil dir-nos a nosaltres mateixos que no tenim temps, bàsicament perquè hem aprés a omplir el temps de qualsevol cosa per no quedar-nos fora de la roda.  Doncs ara, encara que segueixis treballant, o treballis des de casa o hagis d'ajudar els fills amb les seves classes, és un bon moment per fer silenci i reflexionar.

Et proposo un exercici senzill. Passa un dia sense escoltar notícies, tranquil.la, demà seguiran igual, ni mirar les xarxes socials, ni enviar un whatsapp, ni veure un vídeo fantàstic que t’han enviat.  Si creus que no pots estar un dia sencer, doncs comença amb mig dia. Però fes-ho com un repte personal, potser al principi no veuràs la diferencia, però mica en mica observaràs que hi ha coses millors en què invertir el teu temps.

Soc com moltes dones, activa i plena de responsabilitats, i com a pastora estic sempre en contacte amb les persones, procurant escoltar i ser d’ànim, en aquest temps especial encara més. Però des de sempre he pensat que el silenci és el millor refugi per poder asserenar l’anima i el cos, res nou. Per a mi el silenci és especial perquè em permet escoltar i viure la presència de Déu, i això m’ajuda molt a asserenar-me.

Però hi ha un factor, relacionat amb el silenci, que ens hauria encara més de fer pensar en aquest temps, i és que només practicant la disciplina del silenci és com podem aprendre a callar en comptes de parlar sense pensar.  Diu Proverbis “Fins el neci, si calla, passa per savi; i per intel·ligent quan clou els llavis”. Francament necessitem tots una mica aprendre a callar, des dels governants, els mitjans de comunicació, a cadascú de nosaltres. Tan sols si practiquéssim una mica la disciplina del silenci molts de nosaltres passaríem per una mica més savis, que falta ens fa.