La nit abans d’escriure aquest article, em va encuriosir descobrir que existeixi un dia mundial dels mitjons. Acostumo a adormir-me escoltant un llegendari programa de ràdio en català, que intenta millorar la ignorància col·lectiva.
Em va fer reflexionar, els comentaris i una cançó que parlava dels mitjons que sempre van en parells i no sabem com fàcilment es perd un d’ells. És així, i passa a totes les cases i a tothom. Recordo estan fa molts anys a casa d'uns amics missioners, que ella deia: “quan es penja la roba s’ha d’estar ben atent als mitjons, si els hem tret els dos dels peus i els hem rentat els dos, hem de poder estendre els dos junts.” Però ningú sap com, sovint un dels dos es perd, és un dels grans misteris de la vida, com es pot perdre un mitjó?
Això, em va portar a un pensament recorrent, i és que sovint també les persones ens trobem perdudes en mig de la vida. Voldríem viure la vida com si tot anés bé, com si nosaltres estiguéssim sempre bé, però en tantes ocasions, sense saber com, ens sentim o ens trobem perduts.
Per això m’agrada recordar les paraules de Jesús en l'Evangeli de Lluc, on diu de si mateix: “el fill de l'home ha vingut a buscar i salvar el que s’havia perdut”.
Jesús pronuncia aquestes paraules a casa de Zaqueu, un home que ho tenia tot, però era conscient que estava perdut i desorientat. Ell va saber apropar-se a Jesús per retrobar-se a si mateix.
No sé on et trobes en el moment de la vida, sàpigues que Jesús ha vingut a buscar i transformar la vida de tots els que en algun moment ens hem sentit perduts.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.