Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Una de les coses que vaig aprendre ja des de ben petita a casa amb els pares és que Déu sempre ens sorprèn, més del que podem imaginar.

És cert que tinc un caràcter positiu i sempre tendeixo a veure la part bona de les circumstàncies o de les diferents situacions de la vida malgrat viure en un món que es desintegra en la seva maldat, en el seu dolor i en el seu propi pecat.

No és que no vegi la realitat però penso realment que Déu segueix tenint un propòsit d’amor per a aquells que el busquen i una benedicció a través d’aquells que el lloen.

És per això que la majoria de dies em llevo pensant en com em sorprendrà Déu i, francament, mai ha deixat de fer-ho.

Us explico dues situacions ben diferents que m’han passat en aquests últims dies.

Una ha estat un temps de refrigeri espiritual i de descans en un hotel de la costa, preparat per un programa missioner amb molta cura i ple de detalls, el que més m’ha sorprès és l’estima que ens mostraven les persones que ho havien preparat. Sovint una de les maneres com Déu ens sorprèn és a través de persones que ens mostren estima, una estima que només es pot transmetre amb l’amor que ens dona el Senyor.

L’altra ha estat una breu reflexió expressada pel director del Seminari Baptista de Liviv en una reunió amb líders de tota Europa, quan va dir que estan rodejats del mal, però també que estan convençuts de la pau que només Crist pot donar. Enmig de la guerra la seva serenor i confiança en el Senyor em va recordar que només Déu és capaç de sorprendre’ns d’aquesta manera en qualsevol circumstància de la vida.

Poden semblar realitats molt senzilles però per a mi són les que realment compten!

T’animo a deixar-te sorprendre per l’Etern.