L’actor Michael Lonsdale va rebre finalment, als seus 80 anys, el reconeixement del cinema francès, el premi Cesar al millor actor secundari, per la seva excel·lent interpretació de Bruno, el metge de la comunitat cistercenca de Tibhirine, Algèria, que tant bé s’explica en la meravellosa pel·lícula Dels déus i dels homes. Bravo!
La carrera de l’actor està farcida de grans interpretacions, sovint en papers secundaris, en els que ha deixat una empremta notable. Des de la controvertida Le souffle au coeur de Louis Malle (1971) fins a la recent, i no menys discutida, Agora d’Amenábar (2009). Passant per papers molt variats, destacant, entre d’altres, els que interpreta a històries tant dispars com El fantasma de la libertad de Buñuel (1974), la jamesbondiana Moonraker (1979), la transcripció cinematogràfica de la novel·la de Umberto Eco El nombre de la rosa (1986) o la plasmació dels neguits d’un geni a Los fantasmas de Goya de Milos Forman (2006). La seva és una presència que garanteix qualitat i ens fa adonar que al cinema no tot es redueix a les grandeses de guionistes i directors, que calen, ni tampoc exclusivament als grans actors protagonistes del “star system”, que també són importants, sinó que calen tantes peces menudes, senzilles però precises, per a que tot l’engranatge funcioni. Com a tota institució. Com a l’Església, vaja. Bravo!
L’actor Michael Lonsdale, a més, és creient confés, participant activament al moviment de la renovació carismàtica. I això també mereix l’aplaudiment: la normalització i explicitació d’una vida creient enmig d’un món tant sovint estigmatitzat com a mancat de creences, quan no sospitós de pertànyer a trames i complots que voldrien eradicar la creença de la nostra societat. Tercer Bravo per Lonsdale!
Però mai són tot flors ni violes. Explica la crònica del lliurament dels premis, a La Vanguardia del passat diumenge 27 de febrer, que l’actor es va prestar a fer una presentació de Dels déus i dels homes a Estrasburg, presentació que va anar a càrrec del seu Arquebisbe. Davant 1200 persones, l’Arquebisbe, potser inconscientment, el va presentar en públic com a Michael Jackson. Ai, Senyor, els bisbes haurien d’anar més al cinema, i seguir més la literatura contemporània, i totes les manifestacions artístiques, i tantes altres coses... No deu ser fàcil, tenen prou feina, ja ho entenc, però, i amb tot, targeta groga pel bisbe de Estrasburg, amable targeta groga!
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.