Durant els dies 18 i 19 de juny de 2023 van tenir lloc les Jornades de Consiliaris i consiliàries del Moviment de Centres d’Esplais Cristians Catalans de la Fundació Pere Tarrés. Aquestes jornades d’estiu ja fa anys que motiven la cohesió, la formació i l’acompanyament de preveres, laics i laiques que dinamitzen i acompanyen l’animació de la fe als centres i clubs d’esplai.
En l’edició d’enguany hem tingut la sort de comptar amb la presència del salesià Jordi Lleixà, coordinador nacional dels Centres Juvenils Don Bosco. La seva intervenció, sota el títol “Acompanyem des de la sinodalitat als centres i clubs d’esplai”, va deixar autèntics titulars que van ressonar plens de vida i autenticitat per la seva àmplia experiència d’acompanyament a joves en l’àmbit pastoral. M’agradaria ressaltar algunes idees que expressen molt bé la voluntat de la missió pastoral de la Fundació Pere Tarrés i, per extensió, de l’acompanyament i de l’animació de la fe als centres i clubs d’esplai.
D’una banda, la voluntat de construir i esdevenir Església sinodal, tal com promou el Papa Francesc. Una sinodalitat que cal recordar que té les bases en la corresponsabilitat, la comunitat i la participació i que, per tant, ens està demanant que actuem d’aquesta manera amb els joves. En primer lloc, fent-los corresponsables de la missió de la pastoral juvenil. Ells i elles en són els protagonistes i els agents principals. No podem apropar-nos als joves sense descalçar-nos, perquè, com deia una dels consiliaris del MCECC, ells són “terra sagrada”. Cal construir comunitat amb ells, fent que la parròquia i l’esplai esdevinguin “casa”: un lloc segur on no se sentin jutjats ni apartats per ser com són. Lleixà va remarcar molt contundentment la premissa: “Els joves són del seu temps, no els podem demanar allò que no són”. I ser jove és magnífic perquè implica energia, crítica, indignació, entusiasme i obertura al món actual. Si la nostra tasca és acompanyar-los i ser-ne adults de referència cal que entenguem des d’on i què els fa moure.
Un altre dels punts essencials que cal tenir presents, no només en la pastoral juvenil, sinó en tota vida espiritualment profunda, és la convicció que l’esperit actua a través de tothom. L’esperit no és propietat de ningú ni el podem fer anar segons els nostres interessos. Per sort! Ara bé, això ens demana humilitat, silenci i escolta per sobre de tot. Això ens fa estar atents als signes dels nostres temps. Com agents de pastoral, no podem desenvolupar la nostra missió amb la mirada posada on no toca. Pensar en ideals d’Església que s’han quedat obsolets perquè ja no responen a la “Bona Notícia” no ajuden a caminar amb els joves. L’esplai és un lloc d’acollida, és una porta on hi pot entrar tothom. Tenim una gran oportunitat.
Poder acompanyar als monitors i monitores d’esplai demana paciència, confiança i sobretot presència. Els animadors i animadores de la fe podem ser, en alguns casos, els únics referents espirituals de proximitat. Per arribar a ser persones que puguin ser significatives en les seves vides ens cal, abans de res, comprensió, mirada i escolta. Tenim tot allò que necessitem, aquí i ara. Conscients que una tasca educativa ha de promoure una vida plenament humana i això també vol dir plenament cristiana. Ens servim d’una molt bona metodologia: els relats de l’Evangeli que ens mostren un ser i un fer molt específics de Jesús, una proposta que demana imitació més que no pas adoració.
Maria Mercader
Responsable d’Identitat i pastoral de la Fundació Pere Tarrés
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.