Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

(Llorenç Sagalés) ¿Creieu de veritat que es pot manar, que es pot prescriure l’amor, com fa l’Evangeli? (Mt 22,37-40). Si l’amor és allò més lliure i gratuït que existeix, ¿pot ser objecte d’un mandat, pot ordenar-se als homes com el simple manament d’una llei? ¿No és l’amor com l’Esperit, impossible de capturar ni de dominar? ¿Com pretendríem reduir-lo a una norma obligatòria d’estricte compliment, quan és un foc incontenible que desborda i incendia els desitjos i voluntats de tots els que se li acosten? ¿No és una bogeria intentar capturar i calcular al qui no té límits, no té quelcom de ridícul pretendre traçar sendes morals de comportament en l’oceà de l’amor? És més, ¿no és l’amor el mateix Esperit de Déu, aquell que és l’excés i la sorpresa, i al que li agrada lliurar-se als qui no el cerquen o que són incapaços de contenir-lo? (Llegir més)