Vés al contingut

La faula de la babushka i els tres reis que venien del Nord, del Sud, terra endins, de mar enllà 
 
Fa molts i molts anys, a Sibèria, hi vivia una velleta, tota sola, en una caseta de fusta, enmig del bosc.
 
Una llarga nit d’hivern estava asseguda, agombolada amb una manta de llana, bressolant-se en la seva atrotinada cadira. Mirava les flames de la llar de foc. De sobte, sentí picar a la porta. Engorronida, li feia mandra anar a veure qui era i què volia. Però es va aixecar i, passet a passet, s’encaminà a obrir.
 
A fora hi trobà tres homes, vestits com reis i amb cara de savis. Li digueren: “Disculpeu, babushka, fa molt de temps que viatgem, venim del Nord, venim del Sud, de terra endins, de mar enllà... Busquem un nadó, pobret pobret nuet nuet que ha nascut avui a Betlem i...”.
 
La velleta digué ras i curt: “Aquí no hi ha cap nadó. Visc sola, jo, ben sola”. I tancà la porta.
 
La babushka tornà a bressolar-se, entotsolada. Però barrinava dins seu com era que tres homes savis vestits de rei busquessin un nenet pobre i nu. No aclucà els ulls en tota la nit.
 
Quan sortí el sol es va posar l'abric, el mocador al cap, les botes de neu i marxà de casa amb un cistell. A dins hi havia la manteta de llana que la mare de la babushka havia trenat per al seu naixement. La manteta era un regal per a aquell nen que devia ser ben especial.
 
Féu via passet a passet sense saber cap a on anar, perquè mai no havia sentit anomenar Betlem.  
 
A Rússia conten que la babushka, avui dia, continua caminant, passet a passet, nit i dia. Ha recorregut gairebé tots els racons del món.
 
Encara, però, no ha trobat l’Infant.
 
És llarg l’hivern rus.
 
Marta Nin
 
(Molt lliurement adaptat de la tradició popular russa)

 

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imatge
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.