Això ho deia Sèneca en una de les cartes que va escriure a Lucilius. Ho va fer a la mateixa època que Jesús de Natzaret era a la terra, doncs ambdós eren coetanis. Vint segles han passat des de que el filòsof reflexionés sobre la feina. No se si atreviria a dir-ho vint-i-un segles després. Certament els temps no son comparables; en aquell temps, l'organització social era diferent i no hi havia xifres d'atur, encara que si repassem l'historia del treball, marginats per no tenir feina, n'hi han hagut sempre.
Avui, dia del primer de maig, Espanya presenta una xifra de cinc milions d'aturats i dubtar de la qualitat de la seva ànima es directament un insult. Aquesta setmana, a la sortida de la FNAC, em va sorprendre veure com a caixer un antic alumne meu. Va acabar el juny passat i, aparentment, es L'única feina que ha trobat. Els pares -suposo- li van finançar la carrera de Ciències de la Comunicació, per acabar de caixer, feina que podia haver fet sense necessitat d'estudiar-la. He rebut un altre missatge d'un altre ex-alumne i amic meu. Aquest es llicenciat per dues Facultats, ha fet un màster i va perdre la feina. No en troba cap de nova i demana ajut.
Podríem seguir amb altres casos que tots més o menys aportaríem. Jo parlaria dels professionals amb mes de cinquanta anys i també dels petits i mitjans empresaris que han tancat les portes dels seus petits negocis com faran molts emprenedors que encara no han descobert que als bancs tenen les portes tancades a cal i canto, de dia i de nit i que els crèdits del ICO, el banc públic, només son tramitats pels bancs privats si ells se'n poden beneficiar.
Jo aplaudeixo sempre la tasca de Càritas, una iniciativa de l'Església Catòlica que marxa molt bé i que reprodueix a diari el miracle del pa i dels peixos. Però hi hauríem de fer molt més coses i també en unes altres direccions. I si a les nostres parròquies organitzéssim una espècie "d'atri dels gentils", pel mon laboral i empresarial? Un lloc per reflexionar i, també per ajudar-se, entre empresaris, aturats, treballadors, cristians, no-cristians, agnòstics, fer circular informació, oportunitats, esperances i...fer de cristians aquells que ho desitgin. Qui comença?.
Penso que si Jesús fos a la terra el 2011, no hagués anat avui a Roma a la beatificació de Joan Pau II. Les relacions entre ambdós només les saben ells però ben segur que s'estimen. Ara bé, els diners que val el viatge tant pels ciutadans com per l'Església, Jesús els hagués repartit entre els mes necessitats: més de cinc milions només a Espanya. Els temps nous exigeixen noves iniciatives i noves formes
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.