Aquest estiu, el papa Francesc ha visitat pastoralment Corea. El motiu principal ha estat la beatificació de 124 màrtirs. Les seves paraules en l’homilia de la beatificació i en el discurs que va tenir en l’encontre subsegüent amb els líders de l’apostolat laïcal de Corea del Sud, ens continuen fent llum en el treball evangelitzador que tenim proposat també aquí.
Els nous beats màrtirs, foren una part d’aquells buscadors de la veritat que a finals del segle XVII, principis del XVIII, moguts, com digué el Papa en llur beatificació, per la «curiositat intel·lectual, per la recerca de la veritat religiosa», varen inaugurar la fe a Corea.
Aquells primers cristians coreans eren un grup d’intel·lectuals que cercaven reformar la societat del seu temps amb nous valors. Llegiren providencialment l’obra del jesuïta Mateo Ricci «El veritable significat del Senyor del Cel», una mena de catecisme escrit en xinès. Allò, com va dir el papa Francesc, fou «un encontre inicial amb l’Evangeli» i l’Esperit Sant feu que els primers cristians obrissin «la seva ment a Jesús». Enviaren a un d’ells a Xina per a rebre el baptisme i quan tornà ja cristià, aquest va batejar la resta. Com diu el Papa: «el coneixement de Jesús aviat va propiciar un encontre amb el Senyor mateix, els primers baptismes, el desig d’una vida sagramental i eclesial plena i el començament d’un compromís missioner».
El que va començar com un projecte de regeneració social va transformar-se en el naixement de l’Església catòlica, formada per «comunitats que s’inspiraven en l’Església primitiva, en la que els creients eren veritablement un sol cor i una sola ment, sense deixar-se endur per les diferències socials tradicionals, i tenint-ho tot en comú». El que naixia com un projecte de transformació social va desembocar en una persecució de 100 anys amb més de 10.000 màrtirs. El Papa, recordant els inicis d’aquesta persecució religiosa que va suposar la fugida de molts catòlics cap a les muntanyes per formar poblets catòlics, afirmava: «Estaven disposats a grans sacrificis i a desprendre’s de tot allò que pogués apartar-los de Crist -propietats i terres, prestigi i honor- perquè sabien que només Crist era el seu veritable tresor».
Avui, però, 5 milions i mig de coreans són catòlics -11% de la població- en un continent on els cristianisme continua essent completament residual -no arriba al 1%- llevat de Filipines i els països de l’Àsia sud-oriental.
El Papa reconeixia en l’encontre amb els líders de l’apostolat laïcal que l’evangelització de Corea començà essent una gran obra de «generacions de laics que perseveraren en l’amor a Jesucrist i en la comunió amb l’Església, malgrat la mancança de sacerdots i l’amenaça de greus persecucions». A més subratllava «la tasca de nombroses associacions que s’ocupen directament de l’atenció als pobres i necessitats [...] la valuosa contribució de les dones catòliques coreanes a la vida i la missió de l’Església en aquest país com a mares de família, com a catequistes i mestres».
L’exemple de Corea, salvades les grans distàncies culturals, ens mostra l’oportunitat evangelitzadora que tenim al davant en la nostra actual situació social.
Aquell grup d’intel·lectuals coreans que cercaven una alternativa, varen trobar l’Evangeli i varen ser-hi fidels. Perquè, com afirma el Papa, varen constituir «comunitats que s’inspiraven en l’Església primitiva», «comunitats de deixebles missioners que ‘primeregen’, que s’involucren, que acompanyen, que fructifiquen i festegen» (EG,24).
Aquelles comunitats, però, no varen ser una operació de simple imitació. Ells, en el seu camí de progressiu descobriment del cristianisme, s’adonaren que la vida nova que els seduïa només era possible com un do de Déu i aquest s’iniciava amb el sagrament del baptisme.
La nostra societat també pateix una profunda crisi. Molts demanen un canvi de model econòmic, social i polític. No són pocs els que demanem també un canvi ètic i moral. Apareixen per tot arreu moviments cívics i polítics que el reivindiquen i el promouen, sovint amb signes ben contraris.
Què aportem com a Església? Estem treballant per fer que les nostres parròquies ofereixin l’Evangeli amb tota la seva puresa i bellesa. O be, com denuncia el Papa caiem en la temptació de mantenir i viure d'una administració articulada sobre la petició de sagraments.
Treballem per a suscitar una actitud orant en les nostres comunitats i confiem que poc a poc vagi naixent una comunitat viva, fraterna i evangelitzadora.
+Xavier Novell, bisbe de Solsona
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.