Quan s’acabaven les festes de Nadal ens va visitar la Serafina, presidenta de la CIJOC (Coordinació Internacional de la Joventut Obrera Catòlica). És coreana. El dia que ens vam trobar amb el Secretariat Nacional de la JOC de Catalunya i les Illes era el dissabte abans de la festa del Baptisme del Senyor. Comencem la trobada amb una pregària a partir del text de l’evangeli del dia (Mt 4,12-17.23-25). Algunes coses que comentem: És el primer moment que Jesús “predica” i penso en el primer moment que vaig tenir ganes de dir a altres joves que hi havia una esperança; va ser quan treballava a Baró de Viver... Jesús comença alguna cosa nova com a testimoni d’una manera de viure; sortir a fora i no esperar que vinguin... Davant d’una injustícia com és l’empresonament de Joan Baptista Jesús es mou; preguem que la campanya de la JOC ajudi tots els joves a posar-se en acció... Jesús és més original pel que fa que pel que diu; a fi de comptes, valen els fets que canvien la vida de les persones.
Comento aquí, doncs, aquest evangeli, sense saltar-me els versets del mig (crida als deixebles (Mt 4,12-25). Em fixo en el Jesús que es mou, per aprendre d’ell a moure’m com ell i gràcies a ell. A moure’m en ell.
Jesús es mou a Galilea. Fa la impressió que s’hi mou “obligat” per les circumstàncies: Joan Baptista havia estat empresonat... Per ser més exactes: Jesús se’n va a Galilea «quan va saber que» Joan havia estat empresonat. Un simple moviment geogràfic que ens mostra un Jesús perfectament conscient del que està passant. La gràcia que té la geografia és que permet concretar molt... Jesús no només va a Galilea (en general) sinó que se’n va a viure a Cafarnaüm. Qüestió d’opcions, diríem nosaltres: «Va deixar Natzaret i se n’anà a viure a Cafarnaüm.» I encara, es concreta més: «Tot caminant vora el llac de Galilea...» Només havent passat pel concret es pot tornar a parlar en general: «Jesús recorria tot Galilea.» Això ens fa adonar que l’abandó de Natzaret, preferint Cafarnaüm, no obeeix a cap prejudici. Al final, quan s’ha concretat, la vida es pot anar aplicant-vivint a totes les concrecions (a tots els llocs) que es vulgui. Jesús es mou per tot arreu. Desborda fronteres: «La seva anomenada es va escampar per tot Síria.»
Les circumstàncies “obliguen” Jesús a moure’s. Però Jesús aprofita per moure’s per altres motius. «Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes.» Segurament hauríem de dir que Jesús es mou “obligat” per les circumstàncies i aprofita aquesta “obligació” per tal que la paraula del profeta es faci actual. Qüestió de «ser llest.» I que l’obligació no t’encadeni (ja n’hi ha prou amb Joan Baptista a la presó!) sinó que et faci lliure... Jesús es mou i així resplendeix el que és i el que vol ser (la seva missió): Jesús es mou per tal que els qui vivien en la fosca, en el país de mort i de tenebra, vegin una gran llum, per tal que la llum resplendeixi per a ells. Jesús és la llum. Per això es mou. Aquesta llum que és Jesús resplendint en un lloc concret, amb una gent concreta, es torna clara: «Convertiu-vos», «el Regne és a prop.»
Jesús es mou «caminant» vora el llac. Ara apareixen les persones que estan en els llocs! Jesús es mou: el camí de Jesús! Per Jesús “caminar” és veure les persones i el que fan i el que són («Veié dos germans, Simó, l’anomenat Pere, i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l’aigua. Eren pescadors»). El camí de Jesús no para d’avançar: «Una mica més enllà veié altres dos germans, Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan. Eren a la barca amb Zebedeu, el seu pare, repassant les xarxes.» A un altre nivell es reprodueix aquí el mateix d’abans. «Des d’aleshores Jesús començà a predicar. Deia: “Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop”.» Ara toca: «Jesús els diu: “Veniu amb mi i us faré pescadors d’homes” [...] I Jesús els va cridar.» Amb això queda clar que la crida a “convertir-se” no representa només el propi esforç que cadascú podrà o voldrà fer. “Jo us faré...”. També aquest aspecte en converteix en persones noves...
Els cridats segueixen Jesús. Fan el camí de Jesús. Es mouen cap a ell, amb ell. «Ells deixaren immediatament les xarxes i el van seguir.» «Ells deixaren immediatament la barca i el pare i el van seguir.» La conversió és evident perquè ha canviat tot de cap a peus. Perquè Jesús s’ha mogut cap a nosaltres!
Jesús es mou per actuar. Ja hem vist com crida. Però hi ha més: «Jesús recorria tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i guarint entre el poble malalties i xacres de tota mena.» No sembla que en aquest cas hi hagi gent cridada per Jesús. Però la gent es mou cap a ell. «Li portaven». Potser encara no es un moure’s definitiu, absolut... Van cap a Jesús, aquesta gent, gràcies a l’anunci del Regne? Hi van per l’ensenyament de Jesús? Hi van a aportar-li els malalts!!! Però darrere d’aquest gest hi apareix el “seguiment” de Jesús. Com els cridats vora el llac. Curiosament: gent de Galilea, però també de la Decàpolis, de Jerusalem, de Judea i de l’altra banda del Jordà. Estem tornant als orígens d’on estava Jesús abans que Joan fos empresonat? Estem descobrint una gent que acaba fent-vivint com Jesús! Gent que ha quedat “convertida” per Jesús en persones noves.
Amb tot això, quins noms puc posar jo a Jesús? Jesús és Llum, és Novetat, Conversió. Jesús és Camí. És Salut, Saviesa del Pare. És el Regne. És Universal.
Joan Ramon Marín
