Ciutadans del món digital

El Papa Francesc ens ha dit que no hem de témer fer-nos ciutadans del món digital. Ho ha escrit en el seu missatge en ocasió de la XLVIII Jornada Mundial per a les Comunicacions Socials.

Francesc està convençut que els mitjans de comunicació «poden ajudar que ens sentim més propers els uns als altres, que percebem un sentit renovat d'unitat de la família humana que ens impulsi a la solidaritat i al compromís seriós per una vida més digna per a tots»; però també posa en relleu els riscos que suposen per al nostre món, on cada vegada més «les xarxes de la comunicació humana han arribat a nivells de desenvolupament inaudits».

Els aspectes problemàtics de la xarxa de comunicació que el Papa cita són aquests:

La velocitat amb què se succeeixen les informacions, molt sovint supera la nostra capacitat de reflexió i de judici.
El fet que la gran quantitat d’informació que trobem, moltes vegades només respon a les nostres expectatives i idees o, fins i tot, a determinats interessos polítics i econòmics.
El perill d’aïllar-nos del nostre proïsme, especialment de les persones que tenim més properes.
Oblidar-nos que hi ha una gran quantitat de persones que en el nostre món no tenen accés als mitjans de comunicació i, per tant, en queden exclosos.

Els riscos i els límits que planteja el món d’Internet no en justifiquen una actitud de refús, però ens recorden que la comunicació és «una conquesta més humana que tecnològica».

El Papa Francesc utilitza la paràbola del Bon Samarità com a icona de la «trobada entre persones» que afavoreixen les xarxes socials. Hi ha qui actua en els mitjans com els bandolers que assaltaren l’home que baixava de Jerusalem a Jericó. Són els qui utilitzen els mitjans amb l’únic objectiu d’induir al consum o manipular les persones. A aquests els delata el seu to agressiu i l’ús sistemàtic de la mentida i la difamació. Són els qui, a través de la xarxa, «apallissen» els adversaris.

Hi ha qui actua com el levita i el sacerdot de la paràbola. Són els qui davant les informacions o les imatges, a vegades dures i impactants, resten insensibles als sofriments dels altres, passen de llarg i ignoren el proïsme.

Hi ha qui, com el samarità, descobreix que la xarxa digital pot ser un lloc ric en humanitat, un canal on el missatge cristià «pot viatjar fins a l’extrem de la terra», i un lloc on es troben «homes i dones que busquen una salvació i una esperança».

I encara, el Papa Francesc dóna una preciosa indicació a l’ample món de l’anomenat web «religiós»: «No s’ofereix un testimoni cristià bombardejant missatges religiosos sinó amb la voluntat de donar-se als altres».

En català tenim alguns portals informatius realment ben fets (www.catalunyareligio.cat; www.flama.info; www.radioestel.com) que cobreixen la informació religiosa de Catalunya amb una gran professionalitat. Altres webs, com ara les dels bisbats de Catalunya i el de la Conferència Episcopal Tarraconense, han fet darrerament un esforç notable de modernització i professionalització per tal de ser uns instruments que acompanyen en el camí tots aquells qui entren a la xarxa, especialment aquells que, com li agrada repetir al Papa, es troben a les perifèries existencials.

Aquests portals i aquestes pàgines complementen altres pàgines d’informació eclesial a nivell universal (www.news.va; o www.osservatoreromano.va ) i ens ajuden a veure, com fa poc assenyalava el prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe en un acte a la Universitat Catòlica de València, que «la vida de l'Església no pot concentrar-se de tal manera en el Papa i la seva cúria, com si a les parròquies, comunitats i diòcesis només succeís quelcom secundari».

Finalment, en el context de la comunicació el Papa deixa caure una «perla» sobre el diàleg, que bé farien d’escoltar-la alguns dirigents socials i politics. «Dialogar significa estar convençuts que l'altre té alguna cosa bona a dir, acollir el seu punt de vista, les seves propostes. Dialogar no vol dir renunciar a les pròpies idees i tradicions, sinó a la pretensió que siguin úniques i absolutes».

Norbert Miracle i Figuerola