Llegeixo amb interès la darrera proposta d’espai religiós de la web plataformaarquitectura: una capella creada el 2011 pel despatx FORM/Kouichi Kimura Architects, a la ciutat de Shiga, al Japó. L’autora de l’article diu que aquest lloc de culte està projectat en una petita habitació d’un edifici que es troba en una zona en desenvolupament i també argumenta que “A la Bíblia pots trobar molts textos sobre el contrast entre llum i fosca. Per exemple, “La llum brilla en la fosca” o “Déu va crear la llum. Déu separa la llum i la fosca”. L’arquitecte volia crear un espai de pregària justament inspirat per aquestes paraules de la Bíblia. La llum brilla en la fosca. La llum simbolitza Déu mateix. No cal dir que la ubicació de la llum i la quantitat de llum influeixen fortament en l’expressió simbòlica. Per tant, es va decidir conduir la única llum natural que entra en el lloc de culte pel darrera de la creu. Això li dóna un efecte de creu flotant i permet l’existència de la llum superior que queda reflectida en el mur blanc”.
Al compartir la informació amb un amic, aquest em comenta que, més que una capella, a primera vista dóna la sensació de trobar-se en un bar o una cafeteria de disseny, fet que es corrobora pel banc corregut o el tipus de seients. Tot i que a aquest amic no li falta raó, recelo d’aquest tipus d’opinions perquè, al llarg de la història de l’espai de culte cristià, no són pocs els casos en els que s’ha adoptat diferents tipologies d’edificis civils d’ús profà com lloc per al culte, com ho són les mateixes basíliques o les domus ecclesiaes.
El que em crida més l’atenció, però, és l’aposta tan fortament binària de l’espai de culte. Més que una capella cristiana, amb el contrast entre el blanc i el negre, sembla que l’autor ha dedicat un espai de culte a una religió maniquea o de caire dualista, quan no a un espai d’exposició molt semblant al que utilitza el disseny de caire “retail” (botigues) en els seus aparadors i interiors. Per altra part, la citació bíblica, treta de context, es converteix en un pretext per justificar una idea predeterminada en la ment del projectista. És a dir, la tensió llum-fosca en la bíblia, tot i que pot ser entesa de forma dual, caldria ser entesa de forma dialèctica i no tant com un element d’escissió. Penso, per exemple, en cites com ara
“Per a tu no són fosques les tenebres i la nit és tan clara com el dia: llum o fosca et són igual.” (
Sl 139,12) o, fins i tot, si associem fosca amb infern, tenim la cita
“Si pujava dalt al cel, hi ets present, si m'ajeia als inferns, també t'hi trobo.” (
Sl 139,8). Tot plegat ens porta a entendre l’espai de culte com un lloc en el que dialoguen llum i fosca més que no pas a una contraposició tan dura i dual. Si l’experiència de pregària en una capella ha de portar a la unió amb la divinitat, el disseny de l’espai hauria de defugir de certs platonismes i incorporar tota la realitat a la pregària sense estigmatitzar-la. També les nostres foscors són cridades a ser transformades a la llum del misteri. (veure la planta de la capella
aquí).
