×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(GIEC) Dissabte 4 de maig, el Sant Pare Francesc va acceptar la renúncia al govern pastoral de l’arxidiòcesi de Tarragona de Jaume Pujol i va nomenar Joan Planellas, prevere de la diòcesi de Girona, arquebisbe metropolità de Tarragona i primat. Dissabte 1 de juny, a les 11 h, a la Catedral de Tarragona, Pujol presidirà una missa de comiat i dissabte 8 de juny, vigília de Pentecosta, a les 11 h, també a la Catedral de Tarragona, tindrà lloc l’ordenació episcopal i presa de possessió de l’arxidiòcesi de Tarragona de Joan Planellas.

 

D’altra banda, cada any, coincidint amb la solemnitat de l'Ascensió del Senyor, amb el mandat exprés de Jesús als Apòstols d'anunciar a tots els pobles el seu missatge, l’Església celebra la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, en la qual proposa un tema, elabora uns materials de reflexió, el Papa escriu un missatge, es dona a conèixer un lema i es ressalta la importància dels mitjans en el nostre món. El papa Francesc ha escollit per a la 53a Jornada el lema «“Som membres els uns dels altres” (Ef 4,25). De les comunitats en les xarxes socials a la comunitat humana» i en el seu missatge ens convida a reflexionar sobre la naturalesa, la situació actual i les noves formes de relació i comunicació a Internet, per a recuperar la idea de comunitat com a xarxa entre les persones, però amb un sentit de totalitat.

 

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar del relleu a l’arquebisbat de Tarragona i de la 53a Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, així com de pluralisme religiós, fraternitat i diàleg, de la devoció al Sagrat Cor de Jesús, de l’Ascensió del Senyor, de ser testimonis de Crist i del documental  de la diòcesi de Solsona “425 anys: una història de resistència”.

 

L’administrador apostòlic de l’arxidiòcesi de Tarragona, Jaume Pujol, “amb certa tristor però també amb joia i esperança per aquesta nova etapa arxidiocesana”, comparteix amb tots nosaltres la seva darrera carta dominical Als Quatre Vents. Recorda que en arribar com a arquebisbe de Tarragona, farà prop de quinze anys, es va proposar escriure cada setmana una glossa, un escrit per difondre l’evangeli, transmetre el magisteri de l’Església i fer-se ressò, en la mesura del possible, de fets significatius de l’arxidiòcesi. Vol fer-nos saber que per a ell el més important ha estat tenir cura dels feligresos de l’arxidiòcesi i seguir les directrius dels Papes sota el mandat dels quals ha exercit el seu episcopat: sant Joan Pau II, Benet XVI i ara el papa Francesc. Diu que ha tractat en primer lloc d’evangelitzar, celebrar els sagraments, vetllar per la caritat, dels pobres i necessitats i que no ho ha fet tot sol, que l’han ajudat preveres, diaques, laiques amb missió pastoral, religiosos i religioses, laics i laiques “a través de les nombroses delegacions, secretariats, associacions i iniciatives eclesials amb què comptem”. Se sent molt satisfet de la visita pastoral que ha realitzat a les 200 parròquies de l’arxidiòcesi. No pot oblidar-se de diverses celebracions esdevingudes durant aquests quinze anys com ara “la celebració de l’Any Jubilar amb motiu dels 1.750 anys del martiri dels sants Fructuós, Auguri i Eulogi; la beatificació dels 522 màrtirs l’any 2013 o la recent beatificació del Marià Mullerat” i afirma que s’emporta “moltes alegries, que deixen a l’ombra qualsevol petit desencís”. Finalment, ens encoratja a acollir Joan Planellas “en aquest nou servei eclesial i ajudar-lo en tot allò que necessiti”, ens demana que preguem per Planellas i també per ell i ens encomana a la protecció maternal de santa Maria.

 

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, recorda que “un nou Arquebisbe Metropolità de Tarragona serà ordenat de bisbe el proper dissabte dia 8”, que “es tracta de Joan Planellas i Barnosell” i que “ha estat elegit pel Sant Pare Francesc com a nou Arquebisbe Metropolità de Tarragona, successor de Jaume Pujol i Balcells que ha servit durant quinze anys aquella arxidiòcesi”. Diu que “en donem gràcies a Déu i supliquem ja des d’ara pel ministeri episcopal que és cridat a viure entre els germans de l’Arxidiòcesi metropolitana i primada de Tarragona, així com pel seu lliurament a la comunió que està cridat a exercir envers les seves 6 Diòcesis sufragànies, com la nostra d’Urgell”. Afirma que “hem d’encomanar el servei de comunió interdiocesana entre les 10 Diòcesis amb seu a Catalunya, que formem la Conferència Episcopal Tarraconense, que per dret presideix l’Arquebisbe de Tarragona” i que “és necessària una nova empenta de presència evangelitzadora i de cooperació interdiocesana”. Diu que “hem de creure que és Jesucrist qui, per l’Esperit Sant, continua guiant la seva Església”. Reconeix que “tenim molt de treball evangelitzador i de servei caritatiu al davant” i que “els reptes de l’Església a Catalunya, a Espanya i a Europa són molts i variats”. Finalment, diu que “la nostra Diòcesi d’Urgell, la més gran de les deu en territori (7.630 km2), però modesta en fidels (215.000), rica en visitants i noble per la seva història, saluda i acull amb afecte especial el seu nou Arquebisbe metropolità Joan Planellas que ara és posat al davant dels germans perquè guiï l’Arxidiòcesi de Tarragona i presideixi les reunions dels Bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense”. 

 

Tres de les cartes dominicals parlen de la 53a Jornada Mundial de les Comunicacions Socials. El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que l'Església prega i viu el salm 46 contemplant Jesucrist el dia de la seva Ascensió. Recorda que fa anys que es va triar aquest dia com a Jornada Mundial de les Comunicacions Socials i que la preocupació pastoral de l'Església se centrava, llavors i ara, en la comunicació interna, però, sobretot, “en les comunicacions socials en general, en el món que anomenem “mediàtic”, on l'Església vol ser present com a tal o a través dels seus membres, inspirats en l'humanisme cristià”. Afirma que “l'Església somia amb un món realment “comunicat”, per la mateixa raó que somia amb un món fratern, amb una comunitat universal” i que “aquest somni és impossible si la comunicació no està al servei de la veritat i de l'amor”. Destaca que “el missatge del Papa ens recorda que estar en contacte, lligats per la xarxa social a través dels mitjans, per exemple la nova tecnologia, facilita la comunicació, però no assegura la comunicació  que allibera de la solitud i fa créixer la persona” i que el Papa diu que “l'ànsia i la necessitat de comunicació i la resposta que trobem a l'Església–Cos de Crist, té el seu origen en la comunicació i comunió de la Trinitat i es verifica en l'Eucaristia”. Finalment, recorda que els deixebles contemplaven Jesús que ascendia, però immediatament “van escoltar la veu que els enviava a comunicar a tothom la Bona Noticia, el que havien vist i sentit” i demana que “Déu vulgui que aquest anunci introdueixi en el nostre món una mica d'aquella llum que fa de la comunicació una trobada en la veritat, una ocasió per a apropar-nos a l'amor fratern”.

 

El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, diu que “cada vegada ens trobem més sovint amb grups de persones que estan juntes, distribuïdes més o menys en un cercle, cadascuna amb el seu Iphone” “que s’estan comunicant, però no amb un llenguatge oral, ni corporal, ni mirant-se als ulls” sinó a través de les noves “comunitats” o “grups” que es creen a la xarxa. Afirma que “ens trobem davant d’un fenomen creixent, i desconeixem l’impacte que les noves tecnologies produiran en els nostres infants, en els joves, i també en els adults” i que el Sant Pare Francesc “està molt atent a aquests nous àmbits comunicatius i, en especial, a les xarxes socials”. Diu que “algunes de les tendències predominants en l’anomenat social web ens situen davant d’una pregunta fonamental: ¿fins a quin punt es pot parlar d’una veritable comunitat en les xarxes socials?”, que “la metàfora de la xarxa ens recorda una altra figura plena de significat: la comunitat” i que “en el nostre cas, no es tracta d’una comunitat qualsevol, sinó de l’ideal de la comunitat cristiana, que implica la construcció d’un “nosaltres” que té en compte l’escolta de l’altre, el diàleg, la relació personal”. Especifica que “ser comunitat significa fer el pas del jo i del tu al nosaltres”, que “perquè un grup de persones arribi a ser comunitat és imprescindible que se sentin i siguin dependents els uns dels altres” i que “cada membre ha de tenir consciència de dur a terme una missió en el grup”. Finalment, diu que “ser comunitat és tenir un sol cor i una sola ànima. És viure l’amistat, el clima de família, la solidaritat dels qui formen el mateix cos; tenir el mateix projecte de vida: l’Evangeli”. 

 

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que “ningú discuteix la importància dels mitjans de comunicació social per informar a la societat” i que “l'Església també reconeix i agraeix el servei dels mitjans de comunicació social per a la difusió de l’evangeli i per col·laborar en el mateix desenvolupament social”. Comunica que el tema de la 53a Jornada Mundial de les Comunicacions Socials “té a veure amb les comunitats i les xarxes socials” que generen molta preocupació pel “seu ús universal i l’abús en què poden incórrer els usuaris”. Afirma que “està molt estès l’ús de les noves tecnologies de la comunicació i tenen una influència decisiva en el tractament de determinades notícies” i que “alguns estudis conclouen que circular per les xarxes accentua l’individualisme, l’anonimat i l’aïllament o el replegament sobre un mateix oblidant els grans problemes dels altres”. Diu que en el missatge de la Jornada d’enguany, el Papa “ens demana una vegada més que reflexionem sobre el fonament i la importància del nostre estar-en-relació i a redescobrir el desig de l’home que no vol romandre en la seva pròpia soledat”, “se serveix de la metàfora de la xarxa per recordar una altra figura plena de significats, la comunitat, com a xarxa solidària”, “recorda els termes del cos i els membres per significar la comunió i l’alteritat”  i “acaba dient que volem una xarxa que obri el camí al diàleg, a la trobada, al somriure, a la carícia”. Finalment, el bisbe de Lleida diu que aquest “és un tema que enriqueix i amplia horitzons a l’ésser humà al mateix temps que preocupa, emmascara la realitat i pot arribar a l’angoixa”.

 

El cardenal Joan Josep Omella, recorda que en finalitzar la trobada que el papa Francesc i el Gran Imam d’Al-Azhar (Egipte) van mantenir a Abu Dhabi el passat mes de febrer, “van firmar un document extraordinari amb el títol “La fraternitat humana per la pau mundial i per la convivència comuna””. Diu que “en aquest text se’ns mostra un camí a recórrer i pel qual se’ns convida a avançar” i que “aquest no és un camí pla, però el Senyor ens dona petites empentes i, de vegades, afortunadament, notem que bufen vents d’esperança”. En aquest sentit, afirma que “a casa nostra hi ha dos fets que ens conviden a avançar per aquest camí”: “el recent estudi titulat Societat plural i Religions, elaborat per Antoni Matabosch, prevere i teòleg de la nostra arxidiòcesi”, “un llibre que ha sortit a la llum amb motiu del seu recent ingrés a la Reial Acadèmia Europea de Doctors, i en el qual aborda àmpliament la qüestió del diàleg interreligiós”, així com que “també volem que la fraternitat sigui el nostre fil conductor en totes les esferes”. El Cardenal acaba el seu escrit amb una invitació “a la lectura d’un llibre titulat La fraternidad de los cristianos”, una obra que “recull les conferències pronunciades, l’any 1958 a Viena, pel llavors jove professor de teologia Joseph Ratzinger (actual papa emèrit Benet XVI)” i en la qual “se’ns presenta el sentit més profund de la fraternitat cristiana”.  

 

El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “estem en els inicis del mes de juny, que, en la devoció cristiana, té una dedicació especial al Sagrat Cor de Jesús” i que “les arrels d’aquesta devoció són santa Margarida Maria d’Alacoque i el seu director espiritual, el jesuïta sant Claudi de la Colombiere”. Afirma que nosaltres “no podem oblidar les arrels d’aquesta devoció en aquesta terra amb alguns fets significatius”, com ara que fou Josep Morgades “qui al 1860 va establir l’Apostolat de l’Oració a tota Espanya, amb la publicació del Mensajero del Sagrado Corazón de Jesús”, que “el primer santuari dedicat al Sagrat Cor de Jesús en tot el territori espanyol fou el de Puig-agut a Manlleu” o que “el doctor Torras i Bages va publicar, al 1879, el Mes del Sagrat  Cor, perquè els concilis tarraconenses havien fomentat aquesta devoció des de l’any 1738”. No pot tampoc deixar d’esmentar “la gran devoció al Sagrat Cor de Jesús del venerable Joan Collell Cuatrecasas, que va fundar les Serventes del Sagrat Cor de Jesús, al 1891”. Finalment, diu que “la devoció al Cor de Jesús té una particularitat significativa: és un cor ferit, del qual brolla sense parar amor” i que “en un món en què els cors dels homes tenen tantes ferides, el Cor de Jesús ferit d’amor és no solament el refugi, sinó la guarició i la llibertat”.  

 

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, recorda que “els últims diumenges del temps pasqual celebrem dues solemnitats que ens descobreixen el significat ple de la Pasqua: l'Ascensió del Senyor i l’enviament de l'Esperit Sant en Pentecosta” i que “aquests esdeveniments constitueixen la culminació de la Pasqua i ens descobreixen el sentit del temps de l'Església i el contingut de la seua missió”. Diu que “en les narracions de l'Ascensió trobem diversos elements importants per entendre aquest esdeveniment”: “una promesa que el Senyor fa als seus deixebles abans de tornar al Pare: seran batejats amb l'Esperit Sant que els donarà força per a ser els seus testimonis fins als confins del món”; “una clarificació sobre el Regne de Déu, que és la meta de l'Església”; “la missió: els deixebles són enviats per tot el món a predicar la Bona Notícia de l'Evangeli” i les dues promeses que van escoltar els deixebles: “La primera de llavis del mateix Crist: “Jo estaré amb vosaltres tots els dies fins a la fi del món”. La segona dels àngels: “Tornarà com l’heu vist marxar””. Finalment, diu que “l'Ascensió no és el final, sinó la plenitud de la Pasqua i l'inici d'un temps nou que començarà en Pentecosta”, ja que “després d'això, els deixebles no van tornar tristos a Jerusalem com quan ens acomiadem d’una persona estimada a la que no tornarem a veure, sinó plens d’“una alegria immensa”” i “només vivint la fe amb aquesta alegria podem donar testimoniatge de Crist”.

 

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, diu que “des de l’Ascensió i Glorificació de Jesús fins a la seva segona vinguda gloriosa a la fi dels temps, és el temps dels testimonis”. Recorda que “el papa Francesc, en la seva exhortació «La joia de l’Evangeli», manifesta que tots som deixebles missioners”, que “ser missioner i ser testimoni és equivalent” i que “la missió sempre és esdevenir testimoni de Jesucrist, amb la vida, les paraules i els fets”. Afirma que “el testimoniatge no es pot reduir a comunicar una doctrina, a una manera de ser i d’actuar sense aportar-hi la dimensió personal”, que som testimonis “en la vida ordinària” i que “ho hem de ser en aquesta nostra societat que valora la felicitat, la salut, la llibertat, la fraternitat... i a la qual, alhora, li manca experiència de Déu”. Diu que ens cal ser “testimonis de Jesucrist, que ha donat la vida per nosaltres per oferir-nos vida, esperança, força, salvació” i que “no parlar de Jesús, no fa les persones més lliures, ni més fraternals, ni més ciutadans... sinó persones sense respostes als grans interrogants de la vida i, per això, menys lliures i sense fonaments”. Diu també que ens cal ser “testimonis del fet que creure fa feliç”, “testimonis d’esperança en el dolor i en el sofriment, actuant amb misericòrdia”, “testimonis de les actituds evangèliques en les nostres responsabilitats familiars, professionals, ciutadanes...” i “testimonis en el servei als altres”. Finalment, destaca que “els testimonis del nostre temps són multitud, i molt sovint des de l’anonimat” i que “en les famílies, entre els marginats, immigrats, malalts, ancians..., avui s’hi troben testimonis de Jesucrist que el fan ben present, tal com ell ens encomanà”.

 

 

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, recorda que “el passat mes de setembre vam celebrar els 425 anys de la nostra diòcesi de Solsona” i que ja va dir aleshores que “estàvem impulsant altres iniciatives com la producció d’un documental de la història del bisbat”. Informa que “aquest documental està a punt per a l’estrena que serà a Solsona el dia 16 de juny”, ens convida a assistir-hi i vol compartir què significa aquest documental per a la diòcesi. Diu que “el títol “425 anys: una història de resistència” fa referència a totes les vicissituds que ha viscut la diòcesi de Solsona durant aquests anys”, que “el documental recull tota la història d’aquests anys explicada per historiadors i il·lustrada amb anècdotes i vivències d’alguns capellans” i que “unes imatges espectaculars, de les nostres pròpies parròquies i santuaris, arrodoneixen aquest muntatge escènic”. Afirma que creu que aquest documental aconsegueix fer conèixer la història del bisbat de Solsona en un format fresc, amè i per a tots els públics. Ens convida “tant a l’estrena oficial de Solsona, com la que tindrà lloc a la resta de parròquies de referència” en les quals “es plantejarà una taquilla inversa, és a dir, a la sortida es demanarà una col·laboració econòmica voluntària”. Finalment, diu que “es tracta d’un documental molt professional que ha costat uns quants milers d’euros que ha estat possible gràcies a uns quants grans donants i que confio que entre tots acabem de sufragar”.