Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Vídeo/s

(David Casals i Vila – CR) Fomentar la cooperació entre les dones budistes, amb independència del llinatge o tradició que practiquin, sigui el zen, el budisme tibetà, o altres. És l’objectiu d’una nova entitat que s’ha presentat a Barcelona fa unes setmanes, Sakyadhita. Ho explica a CatalunyaReligió.cat una de les seves impulsores a Catalunya, la traductora Montse Castellà.

L’associació és la secció catalana i espanyola d’un moviment internacional que porta aquest mateix nom, que significa ‘Filles de Buda’. Es va constituir a finals dels anys 80 i organitza cada dos anys un gran congrés normalment a Àsia, on es reuneixen milers de dones budistes de diferents escoles.

L’entitat no vol ser només la delegació catalana en aquest congrés, que “reunirà a Indonèsia milers de dones de tot el món d’aquest estiu”. Ha nascut per contribuir a llegir els textos budistes amb una altra perspectiva, la de les dones.

Així, les promotores agafen com a referència els treballs que teòlogues cristianes i musulmanes han fet amb les seves respectives tradicions, un camp que, segons Castellà, ha desenvolupat poc el budisme català.

“Volem ser una plataforma participativa, i ens inspirarem en el treball fet per les cristianes i les musulmanes” en aquest sentit. Per això, diu: “Hem de recuperar els ensenyaments i els referents femenins”.

Per Castellà, el fet que les protagonistes del diàleg siguin les dones pot ajudar a estrènyer ponts entre les diferents tradicions budistes presents a Catalunya: “Com bé sabeu, les dones hem estat relegades a les perifèries, i això facilita que les persones que hem estat fora ens aglutinem”.

El “caràcter propi” de cada escola

“Volem que cadascú aporti el seu caràcter propi, el seu granet de sorra”, explica Castellà, que ha dit que treballaran d’una forma molt participativa i que volen implicar al màxim de gent possible.

Després d’haver-se presentat, ara han de començar a organitzar-se i a definir les seves línies de treball. Entre els seus primers objectius, fer una “relectura” dels textos budistes: “Estan fets, pensats i dirigits pels homes, i la dona és objecte i no subjecte”.

Així, algunes de les seves prioritats seran “incloure un llenguatge inclusiu” per evitar que les dones es puguin sentir excloses quan llegeixen els textos, i buscar referents femenins en els ensenyaments budistes.

Castellà es mostra esperançada que aconseguiran complir els seus objectius. En aquest sentit, destaca que “el budisme sempre s’ha anat adequant a l’època que s’ha trobat” i ha expressat el seu convenciment que, d’aquí a un temps, ja es podrà dir que la perspectiva de les dones en el budisme ja no és un camp “verd”.

Juntament amb Castellà, la resta de promotores de l’entitat són la religiosa filipense i mestra zen Berta Menesses, la Lama Tsondru i la Lama Yeshe Chödrön.

El budisme a Catalunya

La principal plataforma que engloba els centres de culte i associacions vinculades a aquesta tradició és la Coordinadora Catalana d’Entitats Budistes, que presideix Castellà.

El budisme, terme occidental a Occident per definir el conjunt de creences i pràctiques centrades en l’ensenyament i figura de Buda, expressa la seva doctrina en quatre nobles veritats, l’última de les quals assenyala un camí per assolir l’alliberament.

El budisme es caracteritza per la seva heterogeneïtat, i totes elles reconeixen la figura de Buda com a font inspiradora. Hi ha tres grans branques o tradicions (hinayana, mahayana i vajrayana), i aquestes grans corrents també han estat interpretades de maneres diferents per les diferents escoles o llinatges, entre elles el zen.