Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Samuel Gutiérrez/CatalunyaCristiana) El 10 de novembre passat va ser escollit prior general de l’Orde dels Agustins Recol·lectes l’únic català que actualment forma part de la institució, el P. Miguel Miró (Vinebre, 1949). Al llarg dels darrers trenta anys, el nou màxim responsable de l’orde agustinià, en el qual va ingressar el 1972 després d’estudiar arquitectura a Barcelona, ha exercit com a mestre de novicis i professos, prior de la província de Sant Nicolau Tolentí i vicari general de l’Orde Agustí Recol·lecte. Llicenciat en Teologia Espiritual per la Universitat Gregoriana de Roma, el P. Miguel Miró afronta aquest nou servei a l’Orde i a l’Església amb el desig de donar prioritat a la vida espiritual. «Necessitem tornar al cor», afirma el nou prior general, per arribar a tenir, com proposava sant Agustí, «una sola ànima i un sol cor adreçats a Déu».
 
Com afronta la seva elecció recent com a prior general de l’Orde dels Agustins Recol·lectes?
Com un nou servei a l’Orde i a l’Església. Sant Agustí en la Regla diu que el qui presideix no es consideri feliç pel domini de la seva autoritat sinó pel servei de la seva caritat. El meu desig és animar els germans a viure amb renovada esperança el carisma i la missió de l’Orde per servir més bé l’Església i el món d’avui.
 
Molts es preguntaran què fa un fill de Vinebre en un Orde sense a penes presència a Catalunya... De fet, crec que vostè és l’únic català.
Els agustins recol·lectes van tenir dos convents a Catalunya fins a la desamortització de l’any 1835, un a Guissona (Lleida) i un altre a Barcelona. El convent de Barcelona ara és la seu del Centre d’Arts Santa Mònica a la Rambla, just al costat de l’església del mateix nom. Posteriorment vam tenir cases al barri barceloní de Gràcia i fins al 1985 vam atendre una parròquia a Badalona. Actualment no tenim cap ministeri a Catalunya.
Jo als 17 anys vaig sortir de Vinebre i vaig anar a Barcelona on vaig estudiar de delineant i arquitecte tècnic. Treballava i estudiava. Vaig fer cursets i exercicis, vaig freqüentar «Cristiandat», que és un grup de vida i formació cristiana. Als 23 anys vaig conèixer els agustins recol·lectes de Marcilla, un poble de Navarra. Em sentia estimat de Déu, i percebia un desig interior d’estimar i donar-me del tot. Vaig entendre a poc a poc que aquest era el meu camí, en respondre a aquesta inquietud vaig trobar pau i alegria. El que més em va atreure dels agustins recol·lectes va ser sant Agustí, la seva vida comunitària i la possibilitat d’anar a missions.
 
Tinc entès que en la seva joventut vostè va estar estretament vinculat al Barça i fins i tot va arribar a ser delegat de camp dels juvenils... Faci’ns-en cinc cèntims. Continua mantenint aquella afició juvenil?
Sí, vaig ser delegat de camp dels juvenils del Barça B. Per a mi va ser tot un somni ser amb els jugadors, presentar les fitxes a l’àrbitre, asseure’m a la banqueta amb l’entrenador. En entrar als recol·lectes he continuat «sent» del Barça.
 
Fill de Vinebre també era sant Enric d’Ossó... Com li ha influït la seva figura i testimoni?
El col·legi de la Companyia de Santa Teresa de Jesús de Vinebre va ser el meu primer col·legi. Em vaig sentir identificat amb sant Enric quan vaig llegir-ne la vida, per a mi és una referència de santedat. Admiro la seva lleialtat, la importància que va donar a la pregària i a l’ensenyament i com va saber difondre l’espiritualitat de santa Teresa de Jesús. Penso que avui també els cristians som cridats a viure i proposar la nostra fe amb senzillesa com sant Enric ho va fer al seu temps.
 
Quins són els trets essencials del carisma agustinià-recol·lecte? En quin sentit continua avui plenament vigent?
El carisma agustinià es podria resumir en l’amor a Déu sense condició, que uneix les ànimes i els cors en convivència comunitària de germans, i que es difon vers els altres per unir-los en Crist dins l’Església. Sant Agustí pren com a referència de vida la primitiva comunitat cristiana de Jerusalem i en la Regla ens diu: «La primera cosa per a la qual us heu congregat en comunitat és perquè viviu unànimes a la casa, i tingueu una sola ànima i un sol cor dirigits vers Déu» (Regla 1,2). Els trets essencials del carisma són, per tant, la pregària contemplativa, la vida fraterna en comunitat i la missió apostòlica. L’Orde s’ha caracteritzat, a més, en la seva història per ser missioner.
 
I, personalment, què li ha aportat aquest carisma a la seva vida cristiana?
Per a mi és un do i el camí pel qual em sento cridat juntament amb els germans de comunitat per seguir Crist. El carisma dóna unitat a la meva vida, em confereix un sentit de pertinença, m’impulsa a la missió i per a mi és una gràcia per estimar com va estimar Jesús.
 
Perdoni la ignorància, però podria explicar-nos una mica més en què consisteix el carisma de la «recol·lecció»? Què va aportar la nova branca «recol·lecta» a la llarga tradició agustiniana?
Al segle XVI alguns religiosos agustins de la província de Castella, impulsats per un especial carisma col·lectiu, van desitjar viure amb fervor renovat i normes noves la vida consagrada que sant Agustí va fundar a l’Església. Els primers recol·lectes van aspirar a una vida més intensa de silenci i pregària. Van donar especial importància a la vida comuna i a la igualtat entre els germans. També es van caracteritzar per la seva austeritat i esperit de sobrietat. La reforma recol·lecta va destacar l’exigència evangèlica davant la mediocritat i la rutina.
 
Quin és avui l’«estat de salut» de l’Orde?
L’Orde està estès per dinou nacions, la qualitat de vida espiritual i de disponibilitat apostòlica és variada segons els llocs, comunitats i persones. Avui ser religiós és anar a contracorrent i augmenta la mitjana d’edat de les nostres comunitats. A l’Estat espanyol no tenim vocacions, però sí als països americans i les Filipines. Hi ha aspectes en els quals ens hem de reorganitzar i millorar.
 
Es parla i s’esmenta molt sant Agustí a l’Església, li resulta estrany que la seva Regla amb prou feines sigui coneguda?
Molts autors prefereixen imaginar sant Agustí com a bisbe i pastor, com a savi que va posar la mirada sobre els problemes de la humanitat i va il·luminar la teologia. Amb prou feines, però, consideren que sant Agustí va viure en comunitat i va escriure la Regla i altres textos monàstics. La regla de sant Agustí és un text breu i senzill que manifesta l’ideal de la comunitat, que no és cap altre que el de la unanimitat i la concòrdia dels seus membres per tenir «una sola ànima i un sol cor adreçats vers Déu». A la regla es regulen aspectes particulars per aconseguir-ho: pregària, dejuni, correcció fraterna, ús de les coses comunes, tracte als malalts i perdó de les ofenses, autoritat i obediència. El vuitè i darrer capítol envolta allò religiós en una atmosfera de llibertat cristiana i li recorda l’esperit que informa la seva vida: «El Senyor us concedeixi complir tot això per amor, com enamorats de la bellesa espiritual i exhalant el bon perfum de Crist amb la vostra vida santa: no com a esclaus sotmesos a la llei, sinó amb la llibertat dels constituïts en gràcia» (Regla 8,1).
 
La contemplació per a sant Agustí és un element primordial... Vostè, que a més és especialista en Teologia Espiritual, creu que el gran problema de l’Església a Occident és la manca d’interioritat?, hi ha receptes per guiar amb garanties les persones vers aquell lloc on sant Agustí va trobar aquella «Bellesa tan antiga i tan nova»?
Si no tenim experiència de Déu difícilment podem viure la nostra fe. Necessitem tornar al cor. Sant Agustí ens proposa: entra en tu, la Veritat habita a l’interior de l’home, transcendeix-te a tu mateix. Es tracta de trobar-se amb el Mestre interior: Jesucrist, el Senyor. Ell ens manifesta la bellesa, ens allibera i omple el nostre cor d’esperança, pau i alegria.
 
Un dels reptes plantejats per l’Orde en el seu darrer Capítol General és la revitalització del carisma i la posada al dia d’estructures que afavoreixin la seva vivència radical... ens podria apuntar algunes de les seves intuïcions en aquest sentit?
L’Esperit Sant és qui ens renova i ens infon vida, per això parlem de revitalitzar el carisma. El Capítol ens convida a una experiència profunda de Déu i a intensificar la comunió. La revitalització vol discernir la voluntat de Déu i organitzar-se de tal manera que les estructures afavoreixin la vida fraterna i la missió evangelitzadora.
 
Quins altres reptes se’ls plantegen actualment amb especial urgència?
Al Capítol s’ha destacat la prioritat de la vida espiritual i s’ha donat importància especial a la pastoral vocacional, a la formació inicial i permanent, a la nova evangelització i a l’apostolat social.
 
Gairebé en forma d’eslògan, què caracteritza avui la vida d’un religiós agustí recol·lecte? 
Seguir Crist en comunitat de germans per anar on l’Església ens necessiti. 
 
Samuel Guitiérrez. Text publicat a Catalunya Cristiana.