L'autora conversarà amb J.P. Armengou, periodista i pare
Aconsegueix-lo aquí
Sinopsi
Soc preciosa és el quadern de notes on Glòria Gil conserva i comparteix algunes experiències i reflexions personals dels deu anys de matrimoni amb el Quique, amb qui tenen cinc fills. En comptes de fer un manual exhaustiu de la bona parella, un compendi de lliçons conjugals o un solucionari per l’educació de la canalla, l’autora lliura trenta-sis vinyetes on hi apareix la filla, l’esposa i la mare valentes i vulnerables alhora, la dona que dubta i l’assertiva, la que riu i la que plora. Per això mateix és un text valuós per a pares, marits i fills. Compartir aquestes anotacions íntimes i intenses de la vida viscuda és el gran valor d’aquest llibre, que mostra i acompanya en comptes de dictar i prescriure. «Com tothom, jo també estic en camí», explica l’autora. Soc preciosa —el títol prové d’un verset del llibre d’Isaïes de la Bíblia— no et diu res, però et diu molt. És un mapa fet a mà de la ruta vital d’una dona que no les té totes i no sempre se’n surt bé, però que sap on vol anar i explica com n’avança.
«El meu cos relata una història que he de saber llegir. Em diu qui soc. És el mapa de la meva vida. Relata una història d’amor i d’entrega de la qual me n’he de sentir orgullosa i agraïda». (Mapa del cos)
Autor: Glòria Gil Domènech
Vaig néixer el 8 d’octubre de 1987, la tercera de quatre germanes i filla d’una combinació explosiva: un professor de Matemàtiques a la universitat i una mestra de Filosofia. He viscut una educació humanística, on la bellesa i la transcendència tenien un paper fonamental. Mentre estudiava Dret feia classes, guanyava concursos literaris i dedicava el temps lliure al voluntariat amb adolescents. Als vint-i-cinc anys em vaig casar amb el Quique i som els pares de sis: la Maria, la Clara, la Pati, el Quique, el Tomàs i un que ve de camí. El meu primer any de casada em vaig adonar que el meu projecte vital no era compatible amb la feina al despatx. Vaig acceptar una beca per fer el doctorat que va acabar amb la tesina en Biodret. Trobava a faltar més contacte amb l’alumne i, després de néixer la Maria, vaig cursar un altre màster per ser professora de secundària. M’agrada treballar i acompanyar adolescents. Des d’aleshores em dedico a fer classes, que compagino a empentes i rodolons amb la meva principal vocació: el matrimoni i la família.
