Un 4,7% de les denúncies per delictes d'odi a Catalunya són per islamofòbia

ACN Els fets motivats per l'odi i la discriminació denunciats a Catalunya pugen un 18,7% i passen dels 641 registrats el 2022 a 761 el 2023, segons el darrer balanç del cos de Mossos d'Esquadra. D'aquestes, un 4,7% de denúncies són per islamofòbia segons ha explicat aquest dimecres la inspectora Montserrat Escudé en roda de premsa.

Un total de 984 persones han denunciat el 2023 haver estat víctimes per causes relacionades amb odi i discriminació. Aquests motius inclouen, a més de la religió, l'orientació sexual, l'origen, la condició política o altres àmbits. Aquesta xifra representa un increment del 20,8% respecte del total de víctimes de l'any anterior. Els homes representen el 63,5% i les dones el 36,4%. Un 10% eren menors d'edat.

En l'àmbit de la islamofòbia – que es va donar d'alta l'any 2022- els fets denunciats són 36 i representen un 4,7% del total. Un dels exemples que ha destacat Escudé sobre aquests delictes ÉS EL D'UN HOME que va ser detingut a Barcelona per les amenaces que feia des del seu domicili amb una escopeta quan unes persones anaven a l'oratori pel Ramadà, dirigint-los insults i amenaces de mort i altres expressions vexatòries.

En termes generals i per demarcacions, Barcelona continua tenint un major nombre de delictes d'odi i discriminació (562) amb un increment del 17% respecte a l'any 2022, seguida de Girona (73) amb una pujada del 28%. Tarragona (71) i Lleida (55) experimenten també augments del 9% i 41%, respectivament. Els fets que es denuncien a Barcelona representen el 73,8% del total dels denunciats a Catalunya (761).

Aquests fets, durant els darrers anys, han registrat una notable tendència a l'alça amb un increment des del 2012 fins ara del 238%. De la mateixa manera que han augmentat les denúncies també ho han fet les persones detingudes, que pugen a 138, un 21% més que l'any 2022.

La portaveu del cos policial, la inspectora Montserrat Escudé, ha vinculat l'increment dels fets d'odi i discriminació a Catalunya en els darrers anys a diversos factors. D'una banda, el fet de viure en societats més polaritzades i on predomina "la lògica de trinxeres". La polarització social no té una relació directa amb els delictes d'odi, ha dit, però sí que ofereix un escenari que pot ser "procliu" per a l'aparició de discursos d'odi.

D'altra banda, també s'ha referit al fet de disposar d'un marc legal "potent" i habilitador, fet que també pot haver afavorit la persecució dels delictes i l'augment de les denúncies, i a la millora de les capacitats de les autoritats policials i judicials per perseguir conductes d'odi.

Un nou procés pioner per a les denúncies

Precisament aquesta setmana els Mossos han presentat el nou model d'atestat policial específic en l'àmbit de l'odi i la discriminació. Un procés "pioner" a l'estat que incorpora informàticament les preguntes que ha de fer un instructor/a per tal de reflectir la motivació discriminatòria, incorporant, també un "notes de l'atestat" per confeccionar un bon atestat policial. Finalment, Escudé també ha apuntat al treball de prevenció i sensibilització que es fa des de les entitats.

Preguntada pel pes que pot tenir l'auge de l'extrema dreta en l'augment de fets d'odi i discriminació, la portaveu del cos ha afirmat que no es pot fer un "automatisme" i una vinculació directa entre una cosa i l'altra.