Víctor Manuel Fernández: “Ens salva una persona, no una doctrina”

VATICAN NEWS L'arquebisbe de La Plata, Víctor Manuel Fernández, ha estat nomenat Prefecte del Dicasteri per a la Doctrina de la Fe pel papa Francesc. En la conversa que ha tingut el Vatican News amb el nou prefecte explica que una teologia que està al servei de l'evangelització, creix i s'aprofundeix “en diàleg entre teòlegs i en conversa amb la ciència i la societat”. L'arquebisbe de La Plata Víctor Manuel Fernández considera que aquesta és la tasca que Francesc li ha encomanat, segons es dedueix de la carta que el Bisbe de Roma li va enviar coincidint amb el seu nomenament com a Prefecte del Dicasteri per a la Doctrina de la Fe. Fernández ha estat un estret col·laborador del Papa Bergoglio des de la seva època d'arquebisbe de Buenos Aires. En aquesta entrevista, el nou prefecte, que assumirà el càrrec al setembre, explica què vol dir anunciar l'Evangeli i custodiar la fe avui.

Per què el Papa va acompanyar el nomenament amb una carta i quin significat té?

Sens dubte hi ha un significat important. Perquè el Papa em va anunciar que, juntament amb el decret, volia enviar una carta per clarificar el sentit de la meva missió. La carta ofereix almenys sis punts forts que conviden a la reflexió, però interpreto que amb aquest text d'alguna manera va avançar en l'aplicació de Praedicate Evangelium. Perquè demana una Teologia que madura, que creix, que s'aprofundeix en el diàleg entre teòlegs i la conversa amb les ciències i la societat. Però tot això al servei de l'evangelització. La ubicació d'aquest Dicasteri després del d'Evangelització ja transmetia aquest missatge, però la carta de Francesc acaba d'explicitar-lo. Que hagi triat com a prefecte un teòleg, que també ha estat rector, ho reafirma d'una altra manera.

Què significa avui “custodiar” la fe?

Francesc mostra que dins de l'expressió custodiar hi ha una riquesa de sentits. No exclou certament una vigilància, però expressa que la doctrina de la fe es custòdia sobretot fent créixer la seva comprensió. Fins i tot una situació on calgui enfrontar una possible heretgia, hauria de portar a un nou desenvolupament teològic que maduri la nostra comprensió de la doctrina, i aquesta és la millor manera de custodiar la fe. Si el jansenisme, per exemple, va poder persistir tant de temps, va ser perquè només hi va haver condemnes. Però no es va saber respondre a certes intencions legítimes que podien amagar-se darrere dels errors i no hi va haver a temps un desenvolupament teològic adequat.

Com anunciar l'Evangeli, com transmetre la fe en els contextos cada cop més secularitzats de les nostres societats?

Sempre procurant mostrar encara millor tota la seva bellesa i el seu atractiu, sense desfigurar-ho contagiant-se de criteris mundans, però sempre trobant un punt de contacte que permeti que sigui realment significatiu, eloqüent, valuós per a qui l'escolta. Sense diàleg amb la cultura correm el risc que el nostre missatge, per més bonic que sigui, es torni irrellevant. Per això agraeixo el meu pas com a membre del Consell per a la Cultura, on he après molt al costat del Cardenal Ravasi.

Quin significat i actualitat tenen les paraules que Benet XVI va posar al pròleg de l'encíclica Deus caritas est: “No es comença a ser cristià per una decisió ètica o una gran idea, sinó per la trobada amb un esdeveniment, amb una Persona, que dona un nou horitzó a la vida i, amb això, una orientació decisiva”?

És molt oportú recordar avui aquestes paraules. Mai una doctrina religiosa no ha canviat el món si no s'ha provocat un esdeveniment de fe, una trobada que reorienta la vida. I això no passa així només en el cristianisme sinó que es pot advertir en la història de les religions. Per exemple, en la crisi de l'hinduisme i la posterior renovació amb els himnes a Krishna i en tantes altres ocasions. Sense una experiència del Crist viu que estima i salva nosaltres no podem configurar el nostre “ser cristià”, i concentrar-nos a lluitar i discutir amb tothom no ajudarà que es produeixi aquest esdeveniment a les persones. Aquesta frase de Benet XVI convida a desenvolupar una teologia sòlida i ben fundada però clarament orientada al servei d'aquest esdeveniment.