Què són els goigs i per què els cantem?

Josep Gordi –CR Fa uns anys, convidats per Perejaume, vam assistir a la cantada dels goigs de Sant Antoni a Sant Pol de Mar. Aquest acte se celebra la nit del 12 de juny, la vigília de Sant Antoni de Pàdua, i té lloc al mig del carrer davant d’una fornícula amb l’escultura del sant. L’organitzen els veïns del carrer Abat Deàs. Ens va sorprendre gratament que una cantada popular, acompanyada de bons músics i que acabava amb coca i moscatell arreplegues un públic tan heterogeni i entregat. Què propicia que, any rere any, creients i agnòstics es retrobin per compartir i cantar amb joia els goigs d’un sant?

De respostes a aquesta pregunta se’n poden trobar diverses. Ens cenyirem al que en diu Pep Vila al seu llibre Els goigs, publicat aquest 2023 pels 'Quaderns de la Revista de Girona'. En aquest estudi, els goigs són definits com un dels gèneres més fecunds de la cultura catalana. Explica Vila que a la Biblioteca de Catalunya se’n custodien uns trenta mil. Anem a veure què ens en diu dels goigs, què són?

Provenen de la paraula llatina gaudium que significa joia i són composicions poètiques impreses en fulls solts que se solen cantar en aplecs, al final de la missa de la festa patronal o en totes les celebracions eucarístiques dels santuaris. Escrivint sobre el tema, recordo com a totes les misses que tenen lloc al Santuari del Miracle, al Solsonès -on hi ha una petita comunitat benedictina- s’acaben cantant alguna de les estrofes dels Goigs de la Mare de Déu del Miracle que finalitzen amb els següents versos:

del Miracle Verge hermosa

deslliureu-nos de tot mal.

Els goigs, doncs, són majoritàriament cants de lloança a la Mare de Déu, també n’hi ha de dedicats a sants i a Jesucrist. Aquestes composicions poètiques formen part de la devoció popular, de l’espiritualitat catalana i són invocacions per lloar els goigs terrenals i celestials.

Tanmateix, serveixen per demanar protecció, la gràcia o l’ajuda de la Verge Maria, que com a dona i mare es converteix en intercessora entre les persones i la divinitat. El seu origen és medieval i la seva base són les oracions marianes que els lloen.

La majoria dels goigs s’estructuren en tres parts, lligams de la Verge amb el santuari o el resum de la vida, -més imaginària que no pas real- de la santa o el sant. Després venen les lloances a la Mare de Déu, el sant o al mateix Jesucrist i, finalment, les peticions d’ajuda i intercessió.

La majoria de peticions fan referència a aspectes relacionats amb la salut, les inclemències del temps, per exemple ser, deslliurats de les pedregades o les inundacions. Per tant, els goigs ens aporten informació sobre ermites, santuaris, llocs de culte, topònims, confraries, miracles, elements històrics... Per exemple, el Virolai a la Mare de Déu del Mont escrit per Jacint Verdaguer ens presenten els lligams de la Verge amb el Mont.

Son trono és una serra,

que en mig de nostra terra

s’aixeca fins als cels,

té els núvols per cortina,

per blava mantellina

la volta dels estels.

I, més endavant, les peticions d’ajuda.

Donau-nos bona anyada,

gireu la pedregada

que vé del Canigó,

Els goigs, normalment, són anònims, però importants literats també en varen escriure. Acabem de llegir alguns versos de Jacint Verdaguer. Joan Maragall en va dedicar a la Mare de Déu de Núria i Josep Carner a Santa Cristina de Lloret de Mar que també ens presenten en el decurs de diverses estrofes la vida i martiri de la santa.

Noble Verge de Toscana,

¿ qui et demana

de creuar la mar pregona

per venir devora l’ona

catalana?

I al final demana la seva intercessió.

En el cel i enmig d’esteles

te’ns reveles;

i ames ja, com nou estatge,

nostra vila, nostra platja,

nostres veles;

dona’ns fe, dona’ns coratge

si la mort se’ns aveïna

Oh Cristina...

Cal remarcar que la creació i el cant dels goigs no s’ha interromput mai, i en moments en que la llengua catalana no era present a l’escola, els goigs eren un dels pocs contacte dels ciutadans catalans amb la seva llengua fora de l’àmbit familiar.

Recordem que els goigs representaven també un record de l’aplec, de l’estada en un santuari, de la festa patronal... que els ciutadans s’emportaven a casa, també com a record. L’element de difusió dels goigs, en ser fulls solts s’escampava fàcilment per les confraries, els ermitans, els capellans o els mateixos fidels. Els goigs, per tant, són una font d’estudi del simbolisme religiós, de les demandes dels camperols i pastors, però tenen també un valor literari, mètric i lingüístic provat.

Endinsem-nos, doncs, en l’interessant món dels goigs de la mà d’aquest excel·lent estudi, el seu autor ens recorda que “la seva lectura ens farà entrar en un món que hem rebut per tradició i que ens acosta a la transcendència, a un espai sobrenatural poblat de verges, sant i màrtirs”.