La segona lectura d’aquest diumenge quart d’Advent recull un fragment del capítol desè de la carta als Hebreus (He 10,5-10). Llegit de dalt a baix, sense cap referència a res, el text no ofereix una comprensió immediata. Cal un repàs detingut per augmentar-ne la intel·lecció.
La lectura comença dient: “Quan entrà al món Crist” (v.5). Aquesta frase justifica la inclusió del text en les lectures d’Advent. La celebració del naixement de Jesús, per la qual l’Advent prepara, va lligada a l’entrada de Crist en el món, l’equivalent al que, en llenguatge teològic, definim com encarnació.
La lectura segueix amb una cita del salm 40,6-9, que l’autor de la carta posa en boca de Jesús. D’aquesta cita cal retenir: 1) Déu no es complau en holocaustos ni sacrificis; 2) La frase: “M’has format un cos” és una nova referència a la vinguda de Jesús al món. La mateixa carta ha dit que Jesús comparteix la condició humana (2,14) i ho fa com a resultat de la voluntat de Déu que “va decidir que el capdavanter de la salvació arribés a la plenitud per mitjà dels sofriments” (2,10). Evidentment, per sofrir cal fer-se home. 3) “En el llibre hi ha escrit” Es refereix a l’Antic Testament, l’Escriptura. En ella està anunciat, amb anterioritat, el que dirà tot seguit; 4) “Vull fer, Déu meu, la teva voluntat” Clara referència al passatge de Getsemaní (Mt 26,42; Mc 14,36; Lc 22,42), on Jesús pregant accepta la voluntat de Déu, que comporta la mort que sent propera. L’autor de la carta als Hebreus troba en aquesta cita la millor manera d’expressar com els sacrificis d’animals, decretats pel llibre del Levític, deixen de ser importants i el que compta és el compliment de la voluntat de Déu.
Desprès de la cita bíblica posada en boca de Jesús, segueix, a partir del verset 8, el comentari que l’autor d’Hebreus fa d’aquestes paraules i comença insistint en que Déu no ha volgut ni s’ha complagut només en holocaustos i sacrificis. L’autor de la carta coneix bé la fonamentació que, amb textos de l’Antic Testament, es pot fer d’aquesta afirmació. Vegem-los. A 1 Sa 15,22 es diu: “¿És que el Senyor es complau en holocaustos i sacrificis tan com en l’obediència a la seva veu? No! L’obediència és millor que els sacrificis” I Osees recordarà que “el que jo vull és amor i no sacrificis; coneixement de Déu i no holocaustos” (6,6).
L’autor d’Hebreus és conscient d’un problema: com es pot afirmar això si la Torà, la Llei ordena fer sacrificis? (Ex 29; Lv 1-7; Dt 15,19-23). La solució ja l’ha exposat per endavant, el compliment de la voluntat de Déu és superior al valor dels sacrificis. De fet, els sacrificis executats sense fe, sense reconeixement de la grandesa de Déu són un sense sentit.
El verset 10 actua de colofó. Jesús ha acomplert la voluntat de Déu amb l’ofrena del seu cos. Paradoxalment amb un sacrifici (recordem que la carta als Hebreus entén la mort de Jesús com un sacrifici) s’invaliden els sacrificis de l’antiga Aliança, perquè el sacrifici de Jesús té una qualitat que no tenien els de l’Antic Testament. És únic, no cal repetir-lo una i altra vegada. Els vells sacrificis calia repetir-los perquè la seva eficàcia era limitada. Tenien data de caducitat. El sacrifici de Jesús no cal repetir-lo, perquè té la total capacitat de salvar-nos.
Jesús amb la seva humanitat es llença a portar a terme el projecte que sap que Déu li ha encomanat, fins i tot amb una mort violenta. La voluntat salvadora de Déu es posa de manifest en aquesta vida i en aquesta mort.
Diumenge 4art d’Advent. 20 de Desembre de 2015
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.